L’Associació de Propietaris del Montseny (APM) ha tirat endavant treballs de gestió forestal en 8,46 hectàrees de dues finques de la zona de Can Mas, a cavall dels municipis de la Garriga i Figaró, i en 9,73 hectàrees de la zona de Can Planell i Can Sorell, sota de Sant Elies, a Sant Pere de Vilamajor.
Les zones on s’ha actuat –els treballs es van enllestir a finals d’any– es van decidir de forma conjunta entre l’APM, el Centre de la Propietat Forestal de Catalunya, el Parc Natural del Montseny i els Bombers de la Generalitat. També hi han participat els ajuntaments i les agrupacions de defensa forestal (ADF).
En tots dos espais, es tracta de zones considerades estratègiques per part dels Bombers per poder atacar un gran incendi forestal. “Es va considerar que eren àrees estratègiques per a la prevenció d’un gran incendi forestal a escala de massís del Montseny”, diu Berta Pericas, enginyera forestal d’Artiocat, que detalla que, en cas d’incendi, amb les actuacions fetes aquestes zones “serviran per generar un canvi de comportament del foc” que “donarà oportunitats” per aturar-lo. “Quan un foc entra en una zona amb una estructura diferent s’ha adaptar”, certifica Etel Arilla, tècnica del Grup d’Actuacions Forestals (Graf) dels Bombers de la Generalitat.
“L’extinció té un límit de capacitat i necessitem un paisatge gestionat sense continuïtat horitzontal [entre capçades dels arbres] o vertical [del sotabosc a les capçades] i amb mosaic. Som conscients que això no es pot fer en poc temps a tot el territori. Per això, valorem els llocs més adequats per fer-ho de les propostes que ens arriben perquè sigui al màxim de beneficiós”, afegeix Arilla, que alerta que “no vol dir que els espais gestionats aturin el foc per si sols” perquè hi ha molts altres factors que hi incideixen.
Les actuacions a la Garriga i Sant Pere han consistit en l’estassada o desbrossada de matolls al sotabosc i la poda dels arbres per sota dels dos metres d’alçada. “Es busca evitar que hi hagi continuïtat vertical i horitzontal” perquè això ajuda al desenvolupament d’un gran incendi, explica l’enginyera forestal d’Artiocat. I en les zones amb una major densitat d’arbres, també s’ha fet la retirada d’exemplars.
No és, però, la intervenció principal. “En el 50% de la superfície on s’ha actuat a la Garriga no s’ha retirat cap arbre”, exposa Pericas. I on s’han tallat arbres, també s’ha fet atenent a criteris de reducció del risc d’incendi: s’ha prioritzat la tala de pins, “que generen incendis de major alçada”.
En el cas de Sant Pere, l’actuació ha intervingut en un espai que ha permès connectar diverses zones amb prats que fan servir ramats. De fet, està previst que aquí el manteniment es faci amb un ramat d’ovelles. En el cas de la zona de Can Mas, a l’entorn dels túnels de la C-17 a Figaró, els Equips de Prevenció Activa Forestal (EPAF) dels Bombers ja hi havien fet alguna actuació preventiva per reduir la càrrega de combustible.
La fusta que es retira dels boscos no genera cap benefici per a la propietat de les finques. Per això, Pericas ressalta que hi ha “una aportació dels propietaris pel bé comú”. “És un benefici per al conjunt de la societat perquè si evitem un incendi, hi guanyem tots”, sosté Rafel Catafal, gestor de l’APM. Amb tot, sí que pot facilitar actuacions futures de gestió forestal que puguin derivar en ingressos per a la propietat.
Plans tècnics de gestió conjunta
Les dues intervencions s’han tirat endavant a partir dels plans tècnics de gestió i millora forestal conjunta que l’APM ha redactat per a bona part dels termes municipals de la Garriga (1.140 hectàrees) i de Sant Pere de Vilamajor (2.617 hectàrees). També n’han fet a Campins i Arbúcies (la Selva).
Els documents han estat elaborats per l’enginyeria forestal Artiocat, que fa assessorament i gestió de finques rústiques i que col·labora amb l’Associació de Propietaris del Montseny. Amb els plans de gestió conjunts, l’entitat vol facilitar la gestió forestal “en llocs on hi ha micropropietats” i on, per les dimensions de les finques, “és molt difícil que els propietaris facin un pla de gestió”, comenta el gestor de l’APM que, actualment, suma uns 240 socis que són propietaris de més de 25.000 hectàrees de boscos al massís del Montseny.
Catafal apunta altres avantatges de la gestió dels espais forestals més enllà de la reducció del risc d’incendi: “Un bosc sense gestionar consumeix més aigua, no és bo per a la biodiversitat i fa menys captació de diòxid de carboni”. “La idea de fer plans de gestió comuns és molt bona perquè si no es fes així econòmicament no seria possible que els petits propietaris poguessin fer gestió de les seves finques, que, per dimensions, són molt difícils de gestionar”, destaca Ramir Lafuente, de l’ADF Montseny-Congost.
Els propietaris de les finques situades dins dels espais on l’Associació de Propietaris del Montseny ha redactat un pla de gestió conjunta poden demanar adherir-s’hi. “Amb un pla tècnic conjunt, qualsevol persona que tingui una parcel·la a dins se’n pot beneficiar. És una porta oberta que es faci gestió forestal i, per tant, prevenció d’incendis”, valora Lafuente. “Passen a tenir els mateixos beneficis que si haguessin fet un pla de gestió propi”, apunta Berta Pericas.
