“D’ella podem dir que va ser una dona entranyable, treballadora, valenta i bona cristiana. A llarg de la seva vida va afrontar situacions molt difícils i penoses que, de ben segur, la seva fe en Déu, la seva bondat i el ‘caràcter aragonès’ l’ajudaren a poder-les superar.”
D’aquesta manera es refereix Encarna Gascón, de Montornès, a Dolores Simón, la seva iaia Dolores, que va néixer l’any 1890 a Mosqueruela, un poble de poc més de 500 habitants, a la comarca de Gúdar-Javalambre, a la província de Terol, i va morir a Granollers l’any 1976, amb 85 anys. El seu marit va ser Lluís Gascón, també nascut a Mosqueruela, a la barriada de l’Estrella, el 1888, i mort a Granollers el 1947, amb 59 anys.
L’Encarna, una llevadora jubilada que l’any 2013 va publicar el llibre Llevadores en acció, llevant nadons, lligant melics, ha dedicat ara un llibre a la seva àvia: Es diu Relats de la iaia/àvia Dolores. De Mosqueruela a Granollers. Hi detalla, de manera molt exhaustiva i amb gran quantitat de fotografies, la vida dels seus avis, però també d’altres membres de la nissaga familiar. És un llibre que es va autoeditar amb l’ajuda del seu marit, Antoni Feliu Solet, on explica com la iaia Dolores i els seus germans es van traslladar a Catalunya i com van viure la Guerra Civil des de Granollers, tant ella com els seus fills, un dels quals va desaparèixer durant la guerra.
“Recordo que sempre que els meus germans o jo malaltejàvem, es posava a peu de llit i ens explicava les seves vivències, que ens feien viatjar amb ella de Mosqueruela a Granollers”, diu Gascón. Però no va ser fins uns quants anys després de jubilar-se quan va sentir la necessitat d’anar a Mosqueruela “per conèixer l’arrelament d’ella a la seva terra natal i de l’avi Lluís, el seu marit”. Va ser l’any 2002 i així va començar la recerca de les seves vides, des de la infància fins que emigraren a Granollers. Tornat del primer viatge, va recopilar tots els relats que encara recordava i va començar a fer recerca en el si de la família. Una primera part que va durar uns set anys.
L’any 2008, en un segon viatge a Mosqueruela, va “omplir els buits” parlant amb familiars que encara vivien al poble i va anar fins a la barriada de l’Estrella, on va néixer l’avi Lluís, que de jove va aprendre l’ofici de picapedrer i al cap d’uns anys, la confecció d’avarques.
L’Encarna Gascón explica: “La iaia Dolores ha estat per a mi un referent de vida. La seva infància va ser molt complexa: de nena, per saldar un deute familiar, va anar a servir prop de València; de jove va emigrar del seu poble fins a Barcelona i al llarg de la seva vida va passar molts vituperis.”
Recorda que va servir de minyona en cases benestants de Barcelona i, un cop casada, va haver de trampejar els entrebancs amb què es va trobar quan va anar a viure a Caldes, el naixement del seu primer fill abans de terme, el trasllat familiar cap a la barriada del Lledoner de Granollers, fabricant avarques per vendre pels mercats i fires, així com el temps de guerra i postguerra.
També la mort d’en Benet, “el seu segon fill, que va ser cridat a files i que mai va tornar, o les cures que va dispensar al Pere, el seu primer fill, que just tornar de la guerra desnodrit i malalt, van reclutar-lo de nou a fer tasques forçoses per l’exèrcit vencedor entre els anys 1940 i 1943. Quan en Pere va retornar a casa anímicament trencat, amb la pell i l’os i ple de ferides cutànies degut a xinxes, sarnes i garrapates, tan sols l’amor de mare va ajudar-lo a tirar endavant”.
La recerca de prop de dues dècades ha permès a l’Encarna també “conèixer millor l’avi Lluís”, del qual diu que “va ser un home bo, treballador, amic de la natura i que estimava la dona i la família de manera incondicional”.
La història dels seus avis és la de moltes persones d’altres llocs de l’Estat que van arribar a Catalunya com a immigrants a principis del segle XX. “Saber com van viure els nostres avis, en aquells temps tan durs per a tothom i com van anar emigrant de Mosqueruela a Catalunya ha estat tota una descoberta”, admet l’Encarna.
Per això, anima “tothom que posi fil a l’agulla i faci recerca de les seves arrels. La majoria dels nostres avis van haver d’emigrar dels seus pobles o d’altres terres per aconseguir una vida millor, tant per a ells com per als seus fills, nets i besnets. Conèixer-ho ens ajuda a estimar-los, perquè només s’estima allò que es coneix”.
