Quatre nens i quatre nenes sahrauís han vingut a passar l’estiu al Vallès Oriental aquest any, a través del projecte solidari “Vacanes en pau”, que vetlla perquè alguns infants que es troben en campaments de refugiats a Tindouf, Algèria, puguin venir a la comarca durant els mesos de més calor. La xifra és considerablement més baixa que la dels anys anteriors a la pandèmia, segons observa la coordinadora actual del projecte, Mireia Sancho. L’any 2008 es van arribar a emparar 49 nens.
“La parada que vam haver de fer per la covid-19 va ser significativa; en part, a moltes famílies els ha tirat enrere acollir pel simple fet que es tractava d’un nen nou”, ha explicat a EL 9 NOU. Normalment les famílies acullen l’infant quan té 8 anys i el van rebent cada estiu fins que en té 12. Així s’asseguren que més nens poden participar en el projecte.
Durant la seva estada, a banda de fer excursions per conèixer el territori, ho aprofiten per fer revisions mèdiques. Aquest any se li ha trobat a un dels nens, en Chej, una malaltia hereditària, i s’ha acordat que continuarà venint cada estiu per fer un control rutinari de la malaltia, tot i excedir la franja d’edat que comprèn la iniciativa.
Tot i així, no és un projecte que es limiti a la temporada d’estiu. Durant l’any, els nens i nenes tenen contacte amb la família d’acollida. Es comuniquen sobretot mitjançant videotrucades, alguns diàriament, de la mateixa manera que quan són aquí ho fan amb els seus familiars biològics.
Les famílies solidàries estan en contacte sempre, sigui per compartir les experiències que han tingut o per organitzar alguna trobada tots junts. Un dels esdeveniments als quals assisteixen cada any és a la manifestació per la independència del poble sahrauí a Barcelona. Aquest acte, el prepara l’entitat central de Catalunya, que també està al càrrec d’altres activitats de trobada en què els sahrauís acollits al Vallès hi participen.
Sancho està buscant una manera d’unir les entitats del territori, com són Caldes Solidària i CARS Cardedeu –grup que està reactivant ella mateixa després d’anys d’inactivitat–, d’una manera més ferma; això, segons pensa, ajudarà a rebre més adhesió per part de les famílies. La seva idea és crear una entitat central amb seu a Granollers, com si fos una federació. “Tot i que són tràmits burocràtics molt lents, si ho aconseguim s’agilitarà la coordinació de grups de suport al projecte i es podrà consolidar alguna forma de fer-ne difusió”, ha afirmat.
La història de l’Uana a Santa Maria de Palautordera
La Mariam Tunkara i el Sergi Orge fa tres anys que cada estiu acullen l’Uana, un noi sahrauí. Aquest és l’últim any que ho poden fer i han aprofitat aquests mesos per veure’s molt amb la colla d’amics i els seus fills, que ja consideren l’Uana un més. “Per a ells és com el Pare Noel de l’estiu”, comparteix Orge, igual que per als amics que ha fet al casal d’estiu de futbol.
Han passat una setmana als Pirineus i, a part de fer escapades, han gaudit de les festes majors dels voltants i de la piscina i el mar, tot el que l’Uana troba a faltar a Algèria.
Orge té clar que el fet d’acollir és un acte polític: “No deixa de ser una finestra per poder sortir del camp de refugiats.” Un amic seu sahrauí els explicava: “Et passes mig any esperant per pujar aquí i mig any explicant allà què hi has fet.”
Ells creuen que la manca d’adhesió al projecte en els últims anys es pot derivar d’una falta de conscienciació sobre la situació que viu el poble sahrauí. Hi ha alguns aspectes de l’acollida que poden fer respecte però Tunkara animava les famílies a “no tenir por de demanar informació, que no suposa cap compromís”. “Fins i tot es pot acollir només un estiu, per veure com funciona. No cal rebre estades anualment.”
La qüestió comunicativa pot semblar complicada, però el castellà és com la seva segona llengua. “Al principi costa una mica més, evidentment, però n’aprenen de seguida. L’Uana cada cop sap més català i tots l’acaben sabent parlar, són com esponges!”, assegura Tunkara.
Per part dels ajuntaments, es proporcionen beques i fins i tot famílies i coneguts poden facilitar roba i satisfer altres necessitats. “En l’únic en què et limita és en el viatge, perquè no pots sortir de l’Estat espanyol”, explica Orge. Per això, ells aprofitaran que és l’últim any amb l’Uana per fer una pausa l’any vinent i fer algun viatge.
