Una setmana després d’entrar en funcionament, el nou sistema de residus de Sant Celoni genera debat, provocant dubtes, comentaris i alguna mirada desconfiada davant dels contenidors. El model s’ha implantat a la Batllòria i al nucli urbà combinant contenidors intel·ligents, que s’obren amb targeta o app mòbil (com és el cas del de plàstic, l’orgànica i la resta) i fraccions que s’obren en horaris limitats, com la de resta, que està disponible només els dimecres i diumenges. La teoria és senzilla; el dia a dia, sembla que no tant.
Al carrer Nicaragua, la Maria Rosa Torres, de 85 anys, lluita amb el lector de targetes. “No m’hi entenc gens. Jo poso la targeta, premo el botó, sembla que s’obre però no s’obre. Em poso nerviosa”, explica.
Als contenidors hi ha instruccions, però la majoria de persones grans coincideixen que la coordinació entre targeta, botó i tapa és un repte inesperat. Un d’ells és en Josep Maria Compte, que assenyala un altre factor: “Jo encara m’espavilo, però tinc amigues amb caminador. Han de portar la targeta, aguantar-se, pitjar, obrir… És massa feina. No s’ha pensat prou en la gent gran”, lamenta.
Entre el veïnat més jove, el to canvia. La Carla Rius, de 24 anys, considera que el sistema “és pràctic un cop t’hi acostumes”. En Pau Ferrer, de 25, fins i tot defensa que “si t’hi fixes una mica, ja ho tens controlat”. Tot i això, alguns joves també hi veuen inconvenients. La Júlia Casacuberta, de 27 anys, apunta un detall que es repeteix entre diversos testimonis: “Si et deixes la targeta a casa i no tens l’app, has de pujar el sac i tornar-lo a baixar. És un rotllo.”
La restricció de la fracció de resta genera un consens més ampli: la deixadesa de bosses al carrer. EL 9 NOU ho ha comprovat en quatre punts: carrers Nicaragua, Dr. Barri i Draper, del Germà Julià i Miquel Martí i Pol, i en dos d’aquests hi havia bosses deixades a terra, apilades discretament al costat del contenidor tancat. “Jo intento seguir els dies, però si se m’acumula, què faig? No la pujaré a casa”, diu en Marc, veí del carrer Martí i Pol.
D’altres, però, consideren que la culpa no és del sistema, sinó d’alguns veïns. “Això és incivisme pur”, sentencia la Núria: “No costa res recordar que la resta és dimecres i diumenge.” També hi ha qui defensa que aquesta pressió ajudarà a reciclar millor. “És bo que la resta sigui limitada. Ens obliga a separar”, diu la Laia Munt, de 22 anys.
Entre elogis cautelosos i crítiques carregades de seny, la setmana deixa una conclusió clara: Sant Celoni encara està aprenent a conviure amb la targeta, l’app i els horaris. I la convivència, com sovint passa, serà qüestió de temps, paciència i, sobretot, de no deixar la bossa on no toca.
