Marta Santisteban
Sant Feliu ha rememorat la memòria i el llegat històric i lingüístic de Pompeu Fabra, aquest cap de setmana amb la 5a edició de les Jornades Pompeu Fabra, amb un programa compartit amb el municipi de Prada de Conflent. “El 24 de gener de 1939 a les 5 del matí, Pompeu Fabra deixava enrere Sant Feliu per marxar cap al nord, en un bibliobús amb altres intel·lectuals de l’època. Aquell va ser el dia en què es va veure forçat a fer un canvi de vida, a marxar cap a l’exili. D’alguna manera, Sant Feliu és el lloc des d’on emprèn el seu exili, i Prada de Conflent va ser el seu destí”, va explicar Lluís Llopis, membre d’Òmnium Cingles de Bertí i del grup de Treball Pompeu de Sant Feliu.
L’acte principal d’enguany ha estat el nomenament de Fabra com a fill adoptiu d’ambdós municipis. “Es tracta d’un fet simbòlic amb càrrega política, que mostra el privilegi que és per a una ciutat haver acollit una persona d’aquesta naturalesa i posar-la en valor, lloar-la”. Amb els nous nomenaments, Fabra ara és fill adoptiu de tres municipis, ja que Badalona el va adoptar oficialment el 1934.
Pel que fa a la resta d’activitats programades, la cinquena edició de les Jornades ha volgut posar èmfasi en el llegat de les dones a l’exili, així com la repressió lingüística, cultural i social dels catalans durant i després de la guerra. “Aquesta edició s’ha centrat especialment en la repressió de la guerra i la postguerra que vam viure els catalans, en concret, la repressió i el silenci viscuts al País Valencià i la invisibilitat històrica de les dones a l’exili, des d’una perspectiva positiva i d’empoderament”, va destacar Llopis.
La figura de Fabra és indispensable arreu dels Països Catalans. “En l’àmbit lingüístic, és la persona més important. És una figura de consens, al voltant de la qual tots ens unim. Potser no parlaríem en català ara, si ell no hagués fet tota la feina ingent que va fer”, va acabar Llopis.
