Una retrobada puntual entre diferents branques familiars, l’any 1965, ha esdevingut un autèntic ritual. Diumenge, la família Cañellas Castañé, originària del Montseny, va celebrar el 60è aniversari d’aquestes trobades, amb una cinquantena de persones en un gran dinar a Vallgorguina. Les cares han canviat: n’hi ha de noves i n’hi ha que ja no hi són, però la festa familiar és ben viva.
Hi ha constància que la família ja era als camps del Montseny a mitjan segle XIX. Miquel Cañellas i Josepa Castañé van tenir cinc fills, i de generació en generació la família va anar creixent i escampant-se, alguns pel Vallès (a la Garriga, Llinars…) i alguns altres pel Maresme (a Vilassar, Mataró…). Aleshores, no hi havia telèfons mòbils, explica Manel Calbó Cañellas, descendent de la part vallesana.
És per això que, als anys 60, Manel Cañellas, de Vilassar, va posar-se en contacte amb els familiars de l’altra banda del Corredor. La trobada extraordinària es repetiria l’any següent, i l’altre, i així fins a consolidar-se com una diada anual, d’aquelles que s’anoten a l’agenda amb mesos d’antelació.
Pere Cerdaña Cañellas, de Sant Antoni de Vilamajor, assisteix a les trobades des de la primera de totes, i assegura que són sempre dies de festa i alegria. A més, insisteix que és una gran fita haver mantingut la tradició durant 60 anys. Les famílies són complicades, però els Cañellas Castañé s’han mantingut sempre units. Diumenge, van comptar amb cinc generacions aplegades al voltant de la taula. Cerdaña és fill de Can Illa, com el president de la Generalitat, Salvador Illa, de la Roca.
Diumenge van veure’s a Vallgorguina, en una zona de pícnic amb barbacoa. Cinc generacions van quedar a mig matí i van passar el dia junts fins a mitja tarda. Calbó explica que, a banda del pica-pica pel vermut o la carn a la brasa i el rostit, la família va organitzar un concurs de truites amb molta qualitat. La taula allargada va omplir-se d’una dotzena de truites, algunes de ben estrambòtiques, per donar pas al rostit i, després, a les postres, “que no s’acabaven mai” de tants que n’hi havia, recorda Calbó.
Enguany, també van muntar una exposició de fotografies antigues: “60 anys donen per moltes fotos”, diu Calbó.
Calbó explica que l’any 1995, amb motiu del 30è aniversari de les trobades, la família va aplegar forces per esbrinar cares, noms i cognoms i vincles familiars de molts anys enrere. Van aconseguir esbossar un arbre genealògic amb centenars de familiars. A la 50a trobada, l’any 2015, la tasca va consistir a actualitzar l’arbre, pujant a més de 400 el nombre de familiars que hi apareixien.
La família també ha fet recerca amb els inicis dels orígens dels primers cognoms, Cañellas i Castañé, i els seus escuts d’armes: tres canyes premudes en una mà i un castanyer.
