Tagamanent rebrà 500.000 euros per fer una planta de rentat de llana pionera a Catalunya

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) aportarà uns 500.000 euros al projecte de construcció d’una planta de tractament i rentat de la llana procedent de les esquilades dels ramats d’ovelles. Serà una instal·lació única a Catalunya, on ara no hi ha cap planta de tractament de la llana de les ovelles. Els ramaders l’han de portar a un centre de tractament que hi ha a Palència o, fins i tot, fora de l’Estat. Els costos, però, són elevats i això fa que molt sovint no trobin ningú que se la quedi i la vagin acumulant. “Transformaran una producte que ara és un residu en una matèria primera”, diu l’alcalde de Tagamanent, Ignasi Martínez, que recorda que, a banda del sector del tèxtil, la llana pot tenir altres usos. Per exemple, per a la construcció com a aïllant tèrmic. La planta de Tagamanent tindrà capacitat per tractar uns 450 quilos de llana cada dia. Se situarà a les instal·lació de l’antic restaurant que hi ha al peu de la C-17. És un edifici que era propietat del BBVA i que el febrer de l’any passat l’Ajuntament va aconseguir expropiar per uns 129.000 euros. L’Ajuntament, que hi va començar a treballar fa quatre anys a partir de copsar les necessitats de ramaders de la zona, ja té el projecte executiu per tirar endavant les obres de la planta, que hauran de ser una realitat durant l’any que ve o, com a màxim, el juliol de 2025, si es recorre a una pròrroga màxima prevista de set mesos. La instal·lació ocuparà una de les plantes del vell edifici, en desús des dels anys vuitanta. Martínez ressalta que el projecte vol ajudar el sector primari del municipi i del territori més proper com ja ho ha fet l’escorxador municipal de Montseny, facilitant la comercialització de la carn produïda pels ramaders de la zona. “Per als ramaders, la llana ara és un problema, un residus que molt sovint han d’acabar colgant amb terra perquè ningú la vol. Ens interessa continuar ajudant el sector primari per continuar tenint pastors i ramats”, detalla. “Netegem els boscos però, si després no hi ha bestiar per pasturar, ens tornen a créixer”, afegeix. Una instal·lació sostenible L’alcalde de Tagamanent també assegura que la proposta que tirarà endavant supera un dels problemes que havien condicionat la viabilitat de les instal·lacions de tractament de la llana: els alts costos energètics. Funcionarà amb l’escalfor d’una nova instal·lació de biomassa que farà servir fusta obtinguda amb el projecte Estella Montseny, on participa l’Ajuntament de Tagamanent i els d’Aiguafreda i Seva i el Brull, a Osona. Per tant, es farà servir estella de proximitat procedent de la neteja dels boscos de l’entorn. L ’aigua “s’obtindrà d’un antic pou del poble en el qual ara no és apta pel consum humà”, explica Martínez. Un cop feta servir, es tractarà a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Tagamanent i anirà al riu Congost. “Estarem ajudant a mantenir el cabal ecològic del riu”, valora. “Hem aconseguit solucions per als problemes que van provocar el tancament de les grans plantes que hi havia per tractar la llana”, celebra. Tècnicament, s’han valorat projectes similars que funcionen en altres països i s’optarà per importar equips tecnològics que ja estan funcionant en països com el Canadà i Nova Zelanda. Recerca i innovació L’Ajuntament també compta amb el suport del projecte BioBoost, un pla europeu que pretén activar el potencial de Catalunya per convertir-se en un aparador del desplegament de la bioeconomia al continent amb una oficina acceleradora de projectes de bioeconomia que els ofereix suport tècnic, d’enginyeria, jurídic o financer. També s’hi ha implicada la Diputació. Més enllà de la planta, l’Ajuntament acompanyarà la instal·lació amb un viver per a projectes relacionats amb l’ús de la llana com a matèria primera. “Ja tenim converses amb empreses que hi treballen.” També volen que hi hagi una part d’investigació per avaluar possibles nous usos per aquesta matèria. “Ha de ser un lloc d’assaig om posar en pràctica que la llana té present i té futur. Hi ha altres sectors molt interessats a estudiar aplicacions per a la llana. Per exemple, com a aïllant tèrmic per a paqueteria. Tot això, si no rentem la llana primer no ho podrem fer.” Tot plegat, diu l’alcalde, “per ajudar que el sector primari estigui més empoderat”. “Per als ramaders, la llana ara és un residu i, per tant, un problema. Les ovelles s’han d’esquilar cada any i a Catalunya n’hi ha unes 500.000. És una matèria primera interessant.” La planta es pensa com un projecte pilot a Catalunya que, si obté bons resultats, “s’ha de poder replicar pel territori” per fer-ne altres de similars per cobrir les necessitats de ramaders d’altres parts del territori.

Tagamanent rebrà 500.000 euros per fer una planta de rentat de llana pionera a Catalunya

Pèl·lets per produir fertilitzants o tints per a roba, alguns dels usos que tindrà la llana tractada a Tagamanent

El valor afegit dels ramats al bosc: la prevenció d’incendis

Detectat el virus de la llengua blava al Moianès

Tagamanent vol aglutinar recerca al voltant dels usos de la llana amb el rentador únic a Catalunya

Forbidden

Els Bombers rescaten un caçador a Puiggraciós en mal estat de salut

La petjada del 'Glòria' cinc anys després: "He hagut de vendre la casa"

La Papereria Buñuel, de Granollers, tanca després de 62 anys

Escorcoll a Sant Fost en una operació de la Guàrdia Civil contra una banda criminal dedicada al tràfic de drogues a escala internacional

Entra en una residència de l’Ametlla, intimida una treballadora i roba diners i tabac

Senyals amb els noms de pobles capgirades: el retorn de Revolta Pagesa

El ple de Granollers concedeix la Medalla de la ciutat a Fermí Puig, Francesc Campaña, Mercè Gasch i Frederic Roda i Francina Gómez Ars

Veïns de la ronda Sud de Granollers reclamen inversions com les que es faran al tram nord

Dolços vallesans que triomfen

Segona subhasta de la torre on va viure Fèlix Millet a l’Ametlla després d’un primer intent fallit