Testimoni inèdit de la Guerra Civil a la Garriga

Antoni Bulbena i Tosell era un intel·lectual de la Renaixença catalana que es va refugiar a la Garriga durant el període de la Guerra Civil espanyola. Des de casa seva, va escriure un dietari on recollia les vivències, les seves opinions i les informacions que recollia sobre el conflicte armat i les setmanes posteriors a l’entrada de les tropes de Franco al poble, moltes que feien referència estricta al poble. Ara, en el 85è aniversari dels bombardeigs que la Garriga va patir en el tram final de la Guerra Civil i que van coincidir amb la retirada cap a França de població civil i soldats, l’Ajuntament ha editat el dietari d’Antoni Bulbena i Tosell. Fa uns dies es va presentar en un acte a Can Luna. L’edició ha anat a cura de Jordi Serra i Massansalvador, sociolingüista i antropòleg, i ha comptat amb la col·laboració de la família Bulbena i Tosell, que va ser a l’acte. La besneta de Bulbena i Tosell, Pilar Morey, va reivindicar la figura del seu besavi: “No s’ha valorat prou tota la tasca que va fer per la llengua catalana”, va dir. Bulbena, que va viure de renda després d’heretar una finca, va portar una vida burgesa i es va dedicar al que l’apassionava: la traducció de clàssics. De fet, va fer la primera traducció del Quixot al català. Ho recordava Jordi Serra. Va destacar les dificultats de la transcripció: “No era favorable a la reforma lingüística. Escrivia molt arcaic i medievalista.” Tant Serra com la família Bulbena van agrair el suport a l’Ajuntament: “Ara s’intenta fer història més neutra i científica que abans, i aquests valors els té l’Ajuntament de la Garriga”, subratllava Serra. L’acte va finalitzar amb un parlament de l’alcaldessa, Meritxell Budó, que va entregar el dietari editat a la família Bulbena. Els actes de commemoració dels bombardeigs van seguir amb un itinerari per l’antic camp d’aviació de Rosanes, amb la participació de David Íñiguez, historiador expert en aviació. L’itinerari va recórrer els diferents espais de la finca d’Esteban Fernández, un empresari argentí que, a principis dels anys 30, va construir-se un camp de vol que incloïa un xalet i un hangar, i que es convertiria en un aeròdrom militar durant la Guerra Civil. La visita va incloure el pas pel refugi antiaeri del camp que, per Íñiguez, “és patrimoni de la història de l’aviació catalana”. Abans de la guerra, per a l’argentí, la finca era “un espai recreatiu, en el qual també tenia piscina, espai per a cavalls...”, afegia Piñeiro. Durant aquesta època, Fernández va batre el rècord d’altitud a Espanya, fent voltar el seu avió civil a 5.600 metres. Amb l’inici de la guerra, l’exèrcit republicà es va apropiar de les instal·lacions de Fernández, que va marxar a l’Argentina quan va esclatar el conflicte armat. Progressivamet, Rosanes es va convertir en un aeròdrom militar. Per fer-ho, “van ampliar el terreny de la pista per aterrar i enlairar avions militars”, afegia Íñiguez. Els dies previs al bombardeig al centre de la Garriga, ja n’hi va haver a l’aeròdrom. També es va fer un acte de record a les 15 víctimes mortals que va deixar el bombardeig del 29 de gener de 1939 a l’Espai Memorial que hi ha al cementiri de la Doma.

Testimoni inèdit de la Guerra Civil a la Garriga

La Llagosta canvia el nom del carrer Nicolás Longarón, l’últim vestigi franquista

La revista ‘Notes’ es fixa en la política municipal a Mollet durant el franquisme

Les Franqueses recorda el bombardeig i reivindica la memòria davant discursos d’odi

L’historiador Joan Garriga reivindica l’activisme a Granollers durant el tardofranquisme

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Aina Machuca, de l'Ametlla, guanya Eufòria de TV3

Trenquen els vidres a cops de destral i roben en una joieria de la Porxada, a Granollers

[ACTUALITZACIÓ] Extingit l'incendi de vegetació al Montseny, dins el terme de la Garriga

Montornès demana col·laboració per caçar els autors d'unes pintades al patromini local

Més de 40 escoles i instituts públics de la comarca no faran colònies ni sortides el curs vinent

La trobada de Marcs que havia de batre un Guinness i que promou un jove de Granollers s’ajorna al 2027

Ferit un participant del Correllengua a Cardedeu per un impacte al coll

Detingut un mestre de Granollers que publicava pornografia infantil a les xarxes

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació