La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) analitzarà l’origen dels episodis de males olors que fa més de dos anys inquieten el veïnat de la Llagosta, Mollet i Santa Perpètua de Mogoda. El rector de l’UPC i els alcaldes d’aquests tres municipis del Vallès Occidental i Oriental han signat aquest divendres un acord per fer un estudi innovador amb el qual es mesuraran diversos elements que habitualment no s’analitzen des de la xarxa de cabines de qualitat de l’aire de la Generalitat. S’instal·laran quinze cabines que a partir del proper octubre i fins el 2028 avaluaran la qualitat de l’aire amb informes periòdics per determinar d’on provenen les males olors i concloure si són contaminants o no.
Els alcaldes han recordat que els tres municipis porten convivint amb episodis de males olors des de fa més de dos anys, si bé va ser l’agost del 2022 quan la situació va ser “insuportable”. “Va durar deu dies i els veïns no podien dormir amb les finestres obertes”, ha recordat l’alcalde de la Llagosta, Òscar Sierra, que ha explicat que la situació va portar de corcoll les policies locals, equips de protecció civil, alcaldes i regidors per esbrinar d’on venia l’olor.
“Va ser llavors quan vam decidir que necessitàvem que la ciència ens ajudés”, ha assegurat, tot apuntant que des d’aquell gran episodi del 2022 hi ha hagut nous casos sistemàtics que fan que els 90.000 veïns d’aquesta àrea vallesana se sentin inquiets.
L’alcaldessa de Santa Perpètua, Isabel Garcia, ha apuntat que el moment més extrem va causar picor de colls, coïssor d’ulls i problemes respiratoris a força gent. “Segur que eren símptomes reals, però la incertesa sobre si era tòxic o no al final també va generar certa psicosi de no saber què estava passant”, ha apuntat Garcia, que ha celebrat la predisposició de l’UPC per fer un estudi “que seria impossible desplegar des dels ajuntaments”.
En aquest sentit, l’alcaldessa de Mollet, Mireia Dionisio, ha definit com a “cabdal” la col·laboració entre els tres ajuntaments “i una de les millors universitats del món” per trobar el focus dels episodis i treure l’entrellat sobre la seva toxicitat. Dionisio ha recordat que l’estiu del 2022 les males olors van arribar fins a Ripollet i Montmeló, motiu pel qual ha instat els dos consistoris a sumar-se a l’estudi, “perquè és molt important ampliar al màxim el radi d’anàlisi”.
L’acord preveu que cadascun dels tres ajuntaments destinarà prop de 100.000 euros a finançar aquesta recerca fins el 2028, si bé els consistoris estan pendents que la Generalitat s’hi impliqui econòmicament. “És un clam i un reclam, necessitem l’escolta i ajuda de les institucions supramunicipals”, han assenyalat els alcaldes.
Estudi innovador per esclarir toxicitat i orígen
El conveni recull el desplegament d’un innovador sistema de sensors per a la identificació i quantificació de les famílies químiques dels contaminants orgànics volàtils, segons ha detallat l’UPC. Seran cinc estacions de sensors a cada municipi. Entre els compostos a identificar i quantificar hi ha alcans, hidrocarburs aromàtics, alcohols, cetones, aldehids, clorats, organonitrogenats, organosofrats, èsters, èters, glicols, àcids carboxílics.
Una part d’aquests són compostos tòxics, nocius, irritants, carcinògens, i són els principals generadors dels episodis d’olor. Amb tot, el rector de l’UPC, Daniel Crespo, ha precisat que no totes les males olors van directament associades a la contaminació, “i és interessant que la ciutadania sàpiga si allò que olora és només desagradable o també nociu”. En aquest sentit, ha ressaltat que “quasi és tant important saber l’origen com determinar la toxicitat”. “Aquest projecte primer ha de donar tranquilitat a la ciutadania, i després solucions”, ha afegit.
Crespo ha recalcat que el treball no inclourà els contaminants que ja es mesuren a les cabines de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya (NO, NOx, SO2, PM, O3, CO) i/o a les unitats mòbils de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. Des d’aquests mesuradors que ja existeixen, Crespo ha remarcat que no es mesuren mai les olors i que calen uns sensors específics durant un període de calibració llarg, i aquí rau la part més innovadora per part de l’UPC.
Crespo ha assegurat que és “inimaginable” estendre aquests mesuradors d’olors arreu de Catalunya, però sí que ha augurat que serà un sistema reproduïble en zones determinades on es detectin problemes similars als que ara s’analitzaran al Vallès. Al 2022, s’havia creat un grup de treball per analitzar la qüestió.
Projecte en dues fases i implicació de la ciutadania
La primera fase del projecte es centrarà en estudiar el tipus de contaminants potencials que hi ha als tres municipis, a partir de les diferents activitats que s’hi desenvolupen. D’aquí en sortiran uns mapes que s’espera que determinin l’impacte de les activitats emissores potencials en funció dels dies de l’any i les franges horàries.
Amb aquestes dades, en una segona fase del projecte, el Laboratori del Centre de Medi Ambient de l’UPC desenvoluparà i instal·larà cinc estacions de sensors per municipi, de forma progressiva. Aquesta xarxa de sensors es complementarà amb les dades enregistrades per les estacions meteorològiques municipals.
Addicionalment, es prendran mostres d’episodis integrats per municipi en períodes d’episodis d’olors. Aquestes mostres s’espera que permetin identificar els contaminants presents, les possibles fonts emissores i facilitar l’adopció de mesures de prevenció i millora de la qualitat de l’aire. Es prendran 20 mostres d’episodis anuals per cadascuna de les tres localitats.
En paral·lel a aquests treballs, els tres ajuntaments vallesans implantaran un sistema de participació ciutadana per tal que els veïns i les veïnes puguin informar de manera àgil i amb detall cada cop que detecti un episodi i creuar i compartir aquestes dades amb els altres municipis i el Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC.
{{ comment.text }}