L’espai Can Lletres de Llinars va acollir aquest cap de setmana la tercera edició del Vallès Queer, una iniciativa en itinerància per tota la comarca organitzada pel Consell Comarcal en defensa dels drets LGTBIQ+. Sota el títol “Comunitat i dissidència. Reflexionem sobre els vincles”, s’hi van fer diversos actes: dues taules rodones, un dinar popular, una sèrie de monòlegs al carrer sobre homofòbia, transfòbia i NB-fòbia i una cloenda amb música de DJ Piti. Hi va haver dues exposicions: una sobre embarassos, maternatges i masculinitat, i una altra que feia un recorregut per la història del col·lectiu i la lluita pels seus drets.
Mònica López, regidora de Joventut, i Belén Payà, regidora d’Igualtat (totes dues de Llinars), van encetar la presentació institucional, juntament amb les conselleres de les respectives àrees al Consell Comarcal, Carla Millán i Mònica Utrilla. Totes van celebrar l’esdeveniment com a “espai de trobada, reflexió i celebració” perquè “la diversitat ens fa créixer”. Van agrair l’esforç de les entitats organitzadores –Parlem Queer de la Llagosta, La Vorera del Baix Montseny i Stonewall del Baix Vallès–, perquè “sense elles això no seria possible”.
La primera taula rodona, “Memòria i drets LGTBIQ+”, va repassar què ha canviat i què no en els últims vint anys des de la legalització del matrimoni igualitari. Josep Maria Mesquida, de la fundació Enllaç, recordava aquell moment com un de molta emoció, alegria i esperança, pel que va significar en tant que “sortida de l’armari social”: “Per fi es podia parlar de nosaltres amb dignitat i respecte, especialment després d’èpoques amb tant malestar com el de la sida.”
Davant d’aquesta reivindicació del valor simbòlic del matrimoni, Marta Estella, des d’una perspectiva lesbiana, n’assenyalava les contradiccions: “El matrimoni és una institució que sempre hem atribuït al sistema heterosexual patriarcal.” La legalització continua deixant moltes persones i maneres de relacionar-se arraconades, per exemple, la no-monogàmia o les xarxes de suport, que en les lesbianes sempre han estat molt importants. Per a Estella és fonamental una anarquia relacional amb la qual qüestionar la jerarquia dels vincles.
Els ponents es van adonar que molts drets no són individuals, sinó que s’assoleixen en parella. Diana, de Totes Legals, destacava que el fet de dependre d’una persona per ser reconegut per l’Estat sovint condiciona els vincles i genera relacions de poder. Vist això, van celebrar l’ús subversiu del matrimoni per recuperar tot allò que “històricament ens han robat”.
L’última taula rodona va convidar a repensar els vincles dins del col·lectiu amb relació a qüestions com l’habitatge, la criança i el desig.
