Vota els tres candidats favorits al premi Vallesà de l’any 2025
Tot i que sempre ha defensat que la Mitja Marató de Granollers és una obra col·lectiva, amb centenars de persones implicades any rere any, la figura de Toni Cornellas ha acabat esdevenint indissociable de la cursa. President de l’Associació Esportiva la Mitja des dels inicis, Cornellas n’ha estat l’ànima i el motor durant quatre dècades, un lideratge constant que ha permès transformar una prova modesta en un esdeveniment de referència.
“Mai no hauríem imaginat arribar tan lluny”, admet Cornellas. Aquella primera edició, amb uns quants centenars de participants, queda avui molt lluny d’una cursa que supera àmpliament els milers d’inscrits i que forma part del calendari emocional de tota una comarca. Amb el pas dels anys, la Mitja de Granollers no només ha crescut en xifres, sinó també en impacte social: ha contribuït a canviar hàbits, a fomentar l’activitat física i a consolidar una cultura esportiva arrelada al territori.
Cornellas, però, sempre ha volgut posar en valor el model que hi ha darrere de la cursa. Un model basat en el voluntariat, la implicació i el compromís col·lectiu, capaç de sostenir una organització complexa sense ni molt menys cap professionalització exclusiva. És, segons ell, una manera de fer que potser no abunda, però que cal preservar perquè defineix l’essència mateixa de la cursa. De fet, aquesta és una de les seves grans preocupacions pel que fa al futur de la cursa, i de la qual diu: “No deixem de ser aficionats, i fem això perquè volem fer-ho.”
La seva relació amb l’esport, de fet, ve de lluny i té un origen ben quotidià: “Vaig començar a córrer pel meu germà; el petit sempre segueix el que fa el gran”, explica. Amb els anys, però, aquesta afició s’ha convertit en una manera d’entendre la vida. Tot i això, i camí dels 72 anys, reconeix sense embuts el pas del temps: “Em noto l’edat físicament. Tinc l’edat que tinc.” Amb aquesta mateixa lucidesa afronta el futur. Tot i que no vol parlar de retirada immediata, és conscient que el relleu serà inevitable: “A mig termini hi ha d’haver relleu. Però ha de ser ordenat i fent les coses bé. Crec que no hauria d’anar més enllà de cinc anys.” Per a Cornellas, el repte no és només continuar, sinó saber deixar pas en el moment adequat, evitant convertir el canvi de generació en un problema. Quan arribi el moment de fer el pas al costat, Cornellas podrà mirar enrere amb la satisfacció d’haver contribuït decisivament a crear molt més que una cursa. Haurà ajudat a construir una tradició, una comunitat i una manera d’entendre l’esport. I, sobretot, haurà deixat una petjada que, com ell mateix confia, altres continuaran fent créixer.
També observa amb realisme els límits i el creixement de la mateixa cursa. La Mitja té recorregut, però no il·limitat: el circuit imposa restriccions i el creixement desmesurat podria posar en risc l’experiència dels corredors. “Els primers han de tenir espai per tornar, i potser no el tenen si creixem més del compte”, apunta, tot evidenciant una visió que prioritza la qualitat per sobre de la quantitat.
