“El nostre objectiu sempre ha estat i és generar una xarxa on totes les dones hi tinguin cabuda i no se sentin soles perquè després d’un cas de violència masclista moltes d’elles queden despenjades. No serveix de res tenir cobertes les necessitats psicològiques i econòmiques si no tens ningú amb qui relacionar-te i compartir el teu dia a dia”, explica Eva Cuenca, presidenta de l’Associació Sorotopia de Granollers. Aquesta entitat treballa per assegurar que qualsevol tipus de dona pugui tenir un espai on desenvolupar-se socialment, on fer amigues i tornar a teixir una xarxa de confiança en cas d’haver patit o no una situació de violència.
Cuenca valora positivament la tasca de consicenciació que s’ha fet en els últims anys, que ha portat a més dones a denunciar agressions, però només és “la punta de l’iceberg”. “Es poden fer més lleis, però hi ha un repunt de totes les violències estructurals, no només les masclistes. Els discursos d’odi són molt visibles i això crec que només es pot revertir des de l’educació escolar i familiar.”
Sorotopia acull tota mena de dones per oferir una xarxa de suport i activitats per fer amb altres dones i conèixer perfils diferents. “Nosaltres treballem en paral·lel amb tots els serveis institucionals que acompanyen la víctima. Per tant, la nostra tasca no és fer un acompanyament legal, és en l’àmbit social.” L’objectiu de l’entitat és ajudar les víctimes a reconquerir l’espai públic perquè puguin tornar a sentir que en formen part.
Les membres de Sorotopia coordinen les activitats de manera voluntària. “Tenim professionals de molts àmbits que de manera altruista participen amb activitats o grups de suport. Tenim grups d’autoconeixement o tallers d’autodefensa física i emocional, que és el que faig jo.” Cuenca en destaca la importància perquè a vegades les víctimes han naturalitzat la violència i no són capaces de veure-la. També destaca la importància de les converses filosòfiques on reflexionen sobre temes com poden ser el desig o el consentiment per ajudar a construir discurs feminista entre les víctimes.
“És important generar un espai de referents on dones que acaben de patir una situació de violència en puguin conèixer d’altres que han passat pel mateix i hi trobin un mirall d’esperança. Aquesta és la veritable tasca que fem. Ajudar-nos entre totes i acollir les que venen noves que poden haver patit o no violència masclista”, comenta Cuenca.
Actualment, a Sorotopia tenen l’objectiu marcat de trobar noies joves que vulguin formar part de l’associació. “Estem en un moment de crisi dels col·lectius i les noies joves que pateixen situacions de violència no pensen a anar a una associació feminista a buscar suport. Volem tenir tots els perfils de dona, però ara per ara tenim un grup al qual ens costa més arribar.”
LA IMATGE DE LA VÍCTIMA
Les víctimes de violència masclista pateixen el judici de la mirada de la societat. “Patir violència sovint pot anar lligat a l’entorn, les oportunitats econòmiques o de formació, al seu passat, al ser dones migrades. Tot això es converteix en un univers de situacions que fan que la persona sigui susceptible de patir una agressió. No ens les podem mirar des del judici de ser una situació escollida perquè no és així. Ningú triaria mai ser víctima de violència. Aquest judici pot suposar una càrrega molt gran per a elles”, reflexiona Cuenca.
El pes que comporta una agressió masclista es converteix en una llosa per a moltes dones durant la resta de la seva vida o simplement, en una pedra a la sabata que no acaba de marxar mai.
