Les temperatures màximes de dimecres de la setmana passada –27 de febrer– van marcar rècords de calor en un mes de febrer des que hi ha registres a les estacions del Servei Meteorològic de Catalunya de Parets, Vilanova, Caldes i Tagamanent, totes amb més de deu anys de dades.
A Caldes, amb una màxima de 24,5 graus, es va superar de llarg el rècord anterior, que datava de 1997 i que era de 22,9 graus. Aquí hi ha registres des de 1990. A Parets, amb registres des de fa més de deu anys, la nova punta de calor en un mes de febrer (26,1 graus) està gairebé tres graus per sobre de l’anterior xifra màxima, que es va produir l’any 2012 (23,3). De fet, el rècord ja va ser superat el 23 de febrer d’enguany amb una màxima de 24,2 graus. A Tagamanent, on hi ha dades des de 1998, dimecres de la setmana passada es va superar en tres dècimes l’anterior rècord que datava de 1998 (20,1). A Vilanova, amb un històric de 18 anys de registres, també s’ha superat en dues dècimes l’anterior temperatura màxima de l’any 2007 perquè dimecres de la setmana passada es va arribar a 24,5 graus.
Aquesta situació no va ser exclusiva del Vallès Oriental: entre dimarts i dijous passat “la pujada de temperatura es va fer molt més notable a la majoria de comarques i la temperatura màxima va superar els 25 graus a molts sectors del prelitoral i en algunes plantes de l’interior. Això va provocar que la superació de la temperatura màxima absoluta de febrer fos massiva”: 63 de les 144 estacions automàtiques de l’SMC van registrar rècord.
Més enllà de les puntes de calor, el febrer d’aquest any ha estat, en general, més càlid. Sobretot, a les parts més elevades. Al Vallès Oriental, les desviacions de la temperatura mitjana d’aquest any respecte a la mitjana dels registres anteriors han estat molt elevades en les dues estacions situades al Montseny: Puigsesolles, a tocar del Turó de l’Home, va marcar una temperatura mitjana de 4 graus al llarg del mes. Són 4 graus més que la mitjana climàtica, que se situava en 0 graus. La diferència encara és més acusada si es compara amb la mitjana de l’any passat –més fred del que és habitual– que va ser de -2,2 graus.
L’anomalia registrada a Puigsesolles va ser la segona més gran de tot Catalunya només superada pels registres de l’estació meteorològica de Malniu, situada a 2.230 metres, a la Cerdanya. Al Turó de Tagamanent, l’anomalia va ser de més 3,4 graus. La mitjana va ser de 7,2 graus. Cal remuntar-se fins l’any 2000 per trobar una mitjana més alta (7,8 graus).
A la plana, en canvi, l’anomalia no va ser tan accentuada. De fet, en xifres globals, el febrer de 2017 va ser més càlid a les estacions de Caldes, Vilanova i Parets que el d’aquest any. Això s’explica per la persistència de l’anticicló: “La situació anticiclònica fa que hi hagi inversió tèrmica” i, per tant, que l’augment de temperatures “es noti molt més a les parts altes”, comenta Aleix Serra, tècnic del Meteocat. “El Montseny té el mateix comportament que el Pirineu”, exposa.
Aquesta situació també ha generat que les amplituds tèrmiques –la diferència entre la temperatura màxima i la mínima de cada jornada– hagin estat molt altes. “La mitjana de les màximes ha estat de primavera però les mínimes s’han comportat com d’hivern”, comenta Serra. Les dades de Vilanova permeten exemplificar-ho: la mitjana de les màximes d’aquest febrer ha estat de 17,1 graus. “És una dada pròpia de març”, admet Serra. La mitjana de les mínimes ha estat de 0,2 graus. “Fins i tot més baixa que un febrer normal”, on la mitjana de les mínimes de febrer se situa en 1 grau.
Tenir una situació anticiclònica al febrer “entra dins del què és habitual”, explica el tècnic del Meteocat. Aquest any, però, ha estat més persistent, tot i que els registres de pressió atmosfèrica tampoc han estat excepcionalment alts. Les precipitacions també han estat molt baixes. Això tampoc és excepcional del tot perquè “normalment el febrer és un mes en què plou poc”, diu.
