Candidat a Vallesà de l’Any per tercer cop… Com ho porta?
Agraït pel reconeixement que representa. Però em sap greu la personificació perquè jo només sóc una peça. Darrere hi ha molta gent que penca i que mai no seran Vallesans de l’Any. Som moltíssima gent, un miler!
Què veu quan mira enrere?
Veus el pas de l’idealisme dels primers anys a un estadi molt més reflexionat i amb criteris professionals: tu fas un producte i ha de ser bo. M’han anat molt bé les converses que he tingut amb molts empresaris espònsors.
Quines són les claus de l’èxit de la Mitja?
Implicar tanta gent. Podríem dir que som l’expressió màxima del voluntariat. Tens un projecte que engresca gent que, alhora, engresca altra gent que assumeix el projecte. Per això som diferents d’altres.
Com ho nota?
Un exemple. Aquest any no vam tenir desercions, tot i el fred extrem. La Mitja i la Marató de Barcelona és un model turístic muntat per una empresa que vol vendre ciutat. I no ho critico, eh! Són productes diferents.
Per què corre tanta gent ara?
S’ha aconseguit la implicació de la dona, que va en augment. I creix en les persones de 35 en amunt. Però la franja més jove costa més. I això que els que correm ja no som bitxos rars!
Bitxos rars?
Fa trenta anys em deien de tot: des d’imprudent fins a insultar-me. En canvi, ara córrer està valorat. Hi ha fet molt la publicitat. Molta gent surt als anuncis corrent i ho associes al benestar i a un punt d’alliberament…
De què parlo quan parlo de córrer… per preguntar-ho com Haruki Murakami en el seu llibre?
D’un acte individual que cada vegada és més col•lectiu. Surto jo, però quedo amb d’altres que corren amb mi. I això ja t’obliga. A diferència dels ciclistes, nosaltres quedem molt d’hora per ser a casa a les 10 del matí i fer família. Això és important.
Les virtuts de l’atletisme…
Primer: forja caràcter perquè obliga a la constància, i això et serveix per la vida. Segon: aprens a conèixer el teu cos quan l’has castigat, i aprens a escoltar-te i respectar-te. I tercer: et creus més bona persona.
Per què?
L’esperit de superació et porta a la sensació de ser bona persona. Fins que veus que també hi ha quinquis que et roben la bossa quan et dutxes…
Vostè que ara és professor d’educació física a l’institut Cumella, es valora prou l’atletisme a les escoles?
Domina el futbol, però hi ha un cert decantament cap a altres esports. Una porteria de futbol la fas en un no-res. I en canvi, en un patí és complicat posar-se a córrer.
Com es mira ara la Mitja?
Em sembla que hem creat un patrimoni que ja no és nostre, perquè ja és una projecció de la ciutat. Abans des de fora associaven.
Granollers a l’handbol i als sabons Camp. I ara diuen: Granollers? La Mitja!
Aquells joves de fa 27 anys s’han anat fent grans. Tenen relleu?
Això em preocupava fa uns anys. Però ara la mitja té jubilats i prejubilats de luxe, i això ens ha fet millorar la qualitat del producte. Persones molt qualificades, que estan bé de salut i que en tenen moltes ganes…
Però sempre hi ha algú que ha d’estirar el carro, com vostè…
En aquest sentit, hi ha part de voluntat i una altra de sort. Si hi ha algú que n’ha patit les conseqüències és la dona. Però quan han vingut els problemes, qui t’ha donat suport és ella, que potser seria la primera que voldria que pleguessis…
Quin és el futur organitzatiu de la Mitja?
Ara no és el cas, però podria passar que se la quedés una empresa. Som una marca que es podria cotitzar molt bé.
Desencisat amb la política?
Alguna cosa m’ha desconcertat. L’Ajuntament de Granollers, d’una banda ens diu que som molt bons, però de l’altra ens treu subvenció. Si ho fas bé, et castiguen.
