Totes estan guardades en un espai que hi ha a l’edifici de la Unitat Operativa de Serveis (UOS), al polígon industrial del Coll de la Manya.
En el moment de desmantellar el servei, el dia 1 de gener de l’any 2012, l’Ajuntament va anunciar que la intenció era vendre les bicicletes a altres ajuntaments que fessin servir el mateix model o a la mateix empresa que les fabrica. Un any i mig després, el regidor de Mobilitat, Juan Manuel Segovia, admet que no se n’ha pogut vendre cap i que en aquest temps només hi ha hagut dues ofertes que no han reeixit. Una de les propostes va venir de la mateixa empresa, Modular BPS, de Rubí (el Vallès Occidental), però l’operació es va frenar perquè la voluntat de l’empresa no era comprar les bicicletes senceres sinó per peces. “A nosaltres no ens interessa vendre les bicicletes per peces. O les venem senceres o no les venem”, deia Segovia després del darrer ple municipal del dia 30 de juliol.
Des de l’Ajuntament no hi ha pressa per donar una sortida a les bicicletes i una de les opcions que no descarta és cedir-les a l’Institut Català de l’Energia de la Generalitat, que, de fet, va ser l’organisme públic que va finançar tot el sistema amb una subvenció de més de 140.000 euros a l’Ajuntament de Granollers perquè el posés en marxa com un programa pilot que va fracassar.
L’Ambicia’t es va implantar a Granollers a principis de l’any 2009 i va tenir una vida efímera de només tres anys. De fet, mai no va aconseguir una utilització acceptable que justifiqués la despesa. En el moment del tancament tenia 470 abonats, però en els millors moments només es feien entre 30 i 40 viatges diaris i en els darrers mesos, només una desena. Mai hi va haver més de 30 bicicletes al carrer de les 70 que es van comprar. L’Ajuntament només va arribar a cobrar una quota simbòlica d’un euro anual als abonats tot i que la intenció és que el preu habitual fos de 12 euros.
Les raons per les quals el sistema no va funcionar tant bé com a Barcelona o Girona són diverses. D’entrada, la ciutat té unes dimensions que permeten fer la major part dels trajectes a peu. D’altra banda, el model escollit per a les bicicletes, molt pesat (25 quilos) i no gaire fàcil de manejar era l’ideal per evitar actes de vandalisme, però en dificultava l’ús. La distribució de les 12 estacions, tot i que l’Ajuntament va fer alguns ajustaments, no era la millor.
En general, la distància entre els punts de recollida potser no era prou gran per justificar l’ús de la bicicleta per uns recorreguts que, comptant amb el temps necessari per recollir i tornar a deixar la bicicleta, es feien gairebé amb el mateix temps a peu. El regidor Segovia recorda, però, que paradoxalment tenia més usuaris l’estació del carrer Colom que no pas la que hi havia al davant mateix de l’estació de tren. Algunes entitats relacionades amb el món de la bicicleta apuntaven com una possible causa la manca de carrils bici a la gran majoria dels carrers de la ciutat inclosos els de més trànsit.
