El treball de recerca fet per Genís Hernández Palau, alumne de segon de Batxillerat de l’institut Gallecs, ha posat de relleu el baix coneixement que els veïns de Mollet tenen sobre els fets succeïts a la ciutat durant la Guerra Civil.
El treball l’han donat a conèixer aquesta setmana els grups municipals de Mollet en Comú i ERC, que han presentat una moció en què demanen accions concretes per corregir aquesta situació, com l’impuls d’un pla de difusió de la memòria històrica o posar en marxa la col·locació de llambordes Stolpersteine, que se situen en el paviment, davant de les cases on vivien persones que van ser deportades a camps d’extermini nazis.
El treball de Genís Hernandez es basa en una enquesta en què van participar 193 persones, de les quals 156 són residents a Mollet. El resultat revela que només un terç de les persones enquestades (64) va poder identificar una o més zones de la ciutat afectades pels bombardejos i que una proporció similar (54) van saber identificar el monument dedicat a les víctimes que hi ha a l’entrada del parc de Can Mulà, als Quatre Cantons.
En la mateixa enquesta, només el 30% van saber explicar qui va ser Josep Fortuny, el darrer alcalde republicà que va ser represaliat durant el franquisme. I, pel que fa als bombardejos, una tercera part no tenia coneixement de cap i un altre terç només en coneixia un.
En aquest apartat, cal remarcar que, entre el col·lectiu de persones de fins a 18 anys d’edat, més de la meitat, 18 de 34, no sabia que la ciutat havia estat bombardejada. A més, un 81% dels enquestats afirmava no conèixer cap informació per part de l’Ajuntament sobre la història de la ciutat durant la Guerra Civil tot i que un 95% ho considerava important.
Van causar 24 víctimes
Els dos bombardejos que va patir Mollet durant la Guerra Civil van causar 24 morts. El del 8 de gener al sector dels Quatre Cantons va causar 16 víctimes i el del 25 de gener del 1939 en va causar 8 més. En aquest segon atac, les bombes van caure a l’entorn dels carrers Riera Seca i Berenguer III.
L’any 2009, un treball fet per Maria Àngels Suárez i Glòria Arimon, del Centre d’Estudis Molletans, va aportar noves dades dels atacs, com, per exemple, que la ciutat era objectiu militar perquè, segons els informes de la informació militar feixista italiana, La Teneria era una fàbrica d’armament. De fet, s’havia projectat el trasllat de la fàbrica Elizalde de Barcelona, que sí que fabricava material militar, però no es va dur a terme.
Segons Joan Garriga, el del 1939 el va fer una esquadrilla de cinc avions Savoia 79 de l’aviació italiana que havien sortit de la base de Valenzuela, a Saragossa. Tenien ordres de bombardejar les vies del tren i un dipòsit de combustible. Van llançar 60 bombes de 50 quilos.
{{ comment.text }}