Un grup d’inversors locals compra l’antiga Sati, a la Garriga, per mantenir-hi l’activitat industrial

Un grup d’empreses de la zona amb experiència en promocions industrials i comercials ha comprat la parcel·la de gairebé 60.000 metres quadrats que ocupen les naus de l’antiga empresa tèxtil Sati, a la Garriga, tancada des de l’any 2013 i que, fins ara, eren propietat de set entitats financeres i fons d’inversió. Fan l’adquisició amb la intenció de recuperar l’activitat productiva en aquesta finca al nord del nucli urbà i a tocar de la C-17. “Ens sentim còmodes treballant amb les promocions industrials”, comenten. Aquests són els usos que preveu l’actual planejament urbanístic de l’any 2001 i que també queden recollits en l’estudi de detall que l’any 2011 va promoure l’antiga propietat quan van iniciar un procés per reparcel·lar la finca que no van arribar a culminar perquè no es va fer efectiva la inscripció de la finca dividida al registre de la propietat. Amb tot, també veurien amb bons ulls destinar part de l’espai a activitats comercials tenint en compte que, ara, les cadenes de distribució són a la zona sud de la Garriga i no hi ha cap establiment al nord. “Els usos comercials ara no estan previstos”, reconeixen els nous propietaris. Per tant, caldria promoure una modificació puntual del pla general –que hauria d’aprovar l’Ajuntament i la Generalitat– i incorporar el sector a la Trama Urbana Consolidada (TUC) que delimita els espais on hi pot haver activitat comercial. Les empreses compradores, que no han volgut fer públic el seu nom, afirmen que l’operació també té la intenció de millorar la imatge que ara dona l’entrada nord de la Garriga amb les naus de la Sati tancades i parcialment vandalitzades. Tenen pendent una trobada amb els responsables municipals per explicar-los el seu propòsit. També diuen que les negociacions per la compra han estat “lentes i complicades”. Primer pas: l'enderroc De moment, els plans dels nous propietaris de l’antiga Sati passen per l’enderroc de totes les naus –força deteriorades pels anys d’inactivitat– i ja han demanat la llicència d’obres per iniciar els treballs. Només es mantindrà la caseta que dona a la carretera de Vic. És una construcció modernista obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i que està protegida. Per tant, la propietat té l’obligació de conservar-la i ho faran deixant un espai lliure de 800 metres quadrats al voltant. Fonts municipals han confirmat a EL 9 NOU que han rebut la petició de llicència d’enderroc i que està en tràmit. Ja hi ha hagut contactes entre els tècnics de l’Ajuntament i de l’enginyeria que signa el projecte. Per dilluns que ve, hi ha programada una reunió amb els regidors responsables d’Urbanisme, Neus Marrodán, i d’Habitatge i Projectes, Xavier Bernaldo. Un cartell de l'empresa que ha començat a retirar brossa i altres restes de l'interior per preparar l'enderroc / Griselda Escrigas La nova propietat calcula que el procés d’enderroc es pot allargar durant tot un any. Començarà per les instal·lacions que estan en pitjor estat: les naus del sector sud –el més proper a la trama urbana– i les del sector nord-est. De moment, els nous propietaris han iniciat tasques de neteja d’elements banals que quedaven a l’interior de les naus i que no havien estat retirats perquè no tenien cap mena de valor. Entre d’altres, hi ha restes de roba, papers o altres elements com extintors o falsos sostres i elements aïllants. Marrodán: "Ara tenim un interlocutor" La regidora d’Urbanisme, Neus Marrodán, considera que és positiu que la finca de l’antiga Sati ja no estigui en mans d’entitats financeres. “Ara, com a mínim, tenim un interlocutor a qui ens podem dirigir si hi ha qualsevol problema”, indica Marrodán. Fins ara, era complicat amb una propietat repartida entre set entitats financeres o fons d’inversió. A la vegada, Marrodán creu que és positiu que hi hagi un horitzó immediat d’intervenció. “Com més aviat allò estigui sanejat, millor. S’ha detectat algunes intrusions i això s’ha d’evitar”, diu Marrodán, que també entén l’enderroc “perquè segurament seria molt més costós conservar les naus actuals i adequar-les per a una nova activitat”. Entén, però, l’impacte que pot representar per a moltes persones de la Garriga que “hi han viscut allà la seva vida”. La regidora assegura que el fet que hi hagi algú que generi activitat econòmica “és interessant per a un municipi que no vol ser només un poble dormitori”. Xavier Bernaldo, regidor d’Habitatge i Projectes, recorda que la parcel·la ara només admet usos industrials d’acord amb l’estudi de detall de 2011 i que, en cas que la nova propietat instés a un canvi, l’Ajuntament “tindrà capacitat per posar condicions”. “Allà mateix ara hi poden fer naus industrials. Si volen fer-hi una altra cosa caldrà analitzar-ho i hi haurem de dir la nostra.”

Un grup d’inversors locals compra l’antiga Sati, a la Garriga, per mantenir-hi l’activitat industrial

El Tour condicionarà la mobilitat amb cotxe i a peu a Granollers fins a la tarda

La carretera de Granollers a Caldes i la C-59, tallades unes quatre hores

Aquest estiu, passeja, escolta i tasta el patrimoni cultural de Catalunya

Rodalies recuperarà el servei de l’R3 fins a Puigcerdà a partir de dilluns

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Dos regidors de Vilanova marxen del govern i presenten una moció de censura conjunta amb l’oposició

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Els Mossos investiguen la causa de les ferides greus d'un home atès en un carrer de la Garriga

Crema una pila de ferralla a l’empresa Ferimet de Granollers

Ferit greu un operari en caure dins d'una rasa de tres metres de fondària en una obra a la Garriga

Una avaria deixa sense aigua uns 300 habitatges a Granollers

Aina Machuca: "Dinava el mateix abans de cada gala d''Eufòria"

Les obres de la piscina de Sant Celoni encaren la recta final abans de l’estrena, al juliol

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Granollers obre un 'village' amb música, exposició de bicicletes, botigues i pantalla gegant per seguir el Grand Départ