Els informes que havia elaborat Fem Vallès ja remarcaven des del primer moment aquest pes determinant, amb un 17% de la població total i un percentatge similar en aportació de PIB. A més, la notable presència industrial a les dues comarques situen el Vallès com un dels territoris amb més capacitat exportadora, no només a Catalunya, sinó en el context europeu.
Les xifres del quadre superior revelen aquest pes determinant (el PIB està expressat en milers de milions i la suma, més de 35.000 milions, és equivalent al que té tota la regió de l’Aragó). L’1,3 milions d’habitants també constitueixen una de les agregacions de població més importants del país.
La capacitat de generació de llocs de treball encara està per sota de la important presència demogràfica, però el valor afegit brut que genera l’activitat industrial és inqüestionable: es considera que un 25% del valor afegit industrial de Catalunya prové de les dues comarques vallesanes.
Aquest potencial econòmic no té una traducció directa en el pes polític que han representat les dues comarques. “En zones amb una capital clara, com el Bages o Osona, ha estat més senzill de crear un projecte, però tant al Vallès Oriental com a l’Occidental hi ha, almenys, una doble capitalitat que ho fa més difícil”, explica Manel Larrosa. “Durant tots aquests anys, hem estat presoners d’aquesta falta de projecte”, denuncia.
El repartiment del pes que representen les dues comarques és desigual si es compara el Vallès Oriental amb l’Occidental. El primer té menys de la meitat de població, i les principals ciutats del Vallès Occidental sumen poblacions clarament més grans que les de l’Oriental. En un context de Vallès únic, Granollers seria la cinquena ciutat més poblada, perquè Sabadell, Terrassa, Sant Cugat i Rubí tenen més habitants (de fet Terrassa i Sabadell superen en població tot el Vallès Oriental). Mollet seria la setena localitat més poblada, i per trobar la tercera i quarta poblacions del Vallès Oriental caldria anar més enllà dels deu municipis amb més habitants. Fem Vallès afirma que té fórmules per compensar aquests desequilibris.
{{ comment.text }}