Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental
Si aquest Nadal vols vendre per internet, ara pots fer-ho! Registra't a comprapropera.cat
 

El pla urbanístic que afecta la zona delimitada per la carretera de Ribes, la carretera de Cànoves i els carrers Verge de Montserrat i Sant Joaquim, a Corró d’Avall, amenaça l’edifici de Can Giralt, una fàbrica que data de l’any 1886 i que durant la Guerra Civil va acollir un mercat amb un projecte de reforma de l’arquitecte Manuel Subiño.

El pla, que afecta les unitats d’actuació UA-21A i UA-21B el va aprovar l’Ajuntament el desembre de l’any 2018 i ara està pendent de l’aprovació de la Comissió d’Urbanisme. Preveu el perllongament del carrer Sant Antoni fins la carretera de Cànoves i la conversió d’aquest carrer en part d’un gran eix cívic al nucli de Corró d’Avall que aniria des de la plaça de l’Espolsada fins la de l’Ajuntament, passant per la rambla. La nau de Can Giralt està situada en l’espai afectat per la prolongació del carrer Sant Antoni.

L’àmbit fa prop de 15.000 metres quadrats dels quals 2.800 estan destinats a sistema vial, 3.000 a zones verdes i prop de 9.000 a sòl residencial, amb un 30% d’habitatge protegit. Can Giralt apareix en una fitxa de l’avanç del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de les Franqueses del 1985 i també se’n fa referència en el llibre Del somni republicà a la foscor de la dictadura, d’Helena Saavedra, on explica que, durant la Guerra Civil, l’Ajuntament va impulsar un mercat municipal que va funcionar com a punt de distribució dels productes de les col·lectivitzacions alimentàries i agrícoles. L’autora explica que les actes dels plens municipals de la postguerra indiquen que el mercat es va portar a la pràctica, però que les autoritats franquistes el van desmantellar. L’any 1959 hi consta una activitat de l’empresa Agroquímica.

En un article publicat a EL 9 NOU del 7 de setembre, la regidora de SAL-CUP Maria Forns alerta que el projecte amenaça també una zona verda privada destacable i el jaciment arqueològic de la bòbila Ramoneda.

El regidor d’Urbanisme, Jordi Ganduxé, assegura, però, que no hi ha cap document que avali que aquesta edificació ha d’estar protegida des del primer pla general del 1983. L’edifici no va ser inclòs, finalment, en el pla especial. “Amb aquesta actuació beneficarem el municipi amb una gran zona verda i reordenant un espai que ara és industrial”, destaca Ganduxé. Sobre el jaciment arqueològic, l’Ajuntament diu que ara hi ha una nau industrial i que quan s’hi facin obres caldrà fer un informe i un seguiment arqueològic.

Imma Ortega, regidora d’Imagina Esquerra en Comú, qüestiona el pla. “Seria lògic planificar un entorn energèticament sostenible i adaptat als paràmetres ambientals del segle XXI i no una tipologia de planejament com la que tenim fins ara sense cap sensibilitat ni adaptació a aquestes paràmetres. I si sumem el valor patrimonial que pot tenir l’antiga fàbrica, un espai verd i restes arqueològiques, el que és saludable és revisar-ho, parlant amb els propietaris.” I l’Ateneu La Tintorera ha creat un grup de treball que ja ha demanat una entrevista amb el regidor Ganduxé.

 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.