Aquest març ha fet 30 anys que el ple de Sant Celoni va votar per unanimitat iniciar els tràmits per la segregació de la Batllòria. Tres dècades després, el desig de constituir-se com a municipi no s’ha complert, però els veïns han fet diversos passos endavant per tal de mantenir la identitat del seu poble.
L’intent de segregació va desembocar el 2004 en la creació del Consell de Poble i, ja durant la passada legislatura, en la recuperació de la Regidoria de la Batllòria. Encara avui, aquest nucli té reptes pendents.
La Batllòria es troba a sis quilòmetres del nucli urbà de Sant Celoni i està situada just al límit del seu terme municipal, a tocar de la comarca de la Selva. Disposa d’una festa major pròpia, d’una església, d’una escola, d’un equip de futbol i, fins i tot, d’un codi postal diferent del de la resta de Sant Celoni.
Els seus veïns poden presumir del que fins a l’any 1927 va ser un municipi independent. Des d’aleshores, les demanades veïnals per gaudir d’una certa independència respecte de Sant Celoni no han cessat i fins i tot s’han anat incrementant amb el pas del temps.
A hores d’ara, la segregació tal com es plantejava tres dècades enrere, no és a l’ordre del dia. “Tampoc podria ser viable”, explica Dolors Lechuga, que va ser presidenta del Consell de Poble i va estar implicada en el moviment segregacionista de la Batllòria. “Hem perdut molta indústria i no podríem recaptar prou impostos per mantenir-nos com a municipi.”
Segons Lechuga, una bona alternativa podria passar per plantejar una entitat municipal descentralitzada. “Podria ser la manera de decidir per nosaltres mateixos. Ara podem proposar coses des del Consell, però sempre les ha d’aprovar l’Ajuntament”, apunta l’expresidenta.
Un altre protagonista d’aquells temps –en aquest cas, com a alcalde de Sant Celoni– va ser Joan Castaño. “Crec que la gent demanava la independència perquè se sentien menyspreats per Sant Celoni”, afirma. Castaño insisteix que aquella situació es va poder reconduir de mica en mica, en un procés que va incloure la inauguració del nou equipament de la Unió Batllorienca i la creació del Consell de Poble.
La seva actual presidenta, Anaïs Medina, insisteix a assenyalar aquest últim organisme com una eina participativa per implicar els veïns. “Som 24 membres, entre gent d’entitats i persones a nivell particular.” Medina també és des del 2019 regidora de la Batllòria i això li permet treballar tots els temes que passen pel poble en sintonia amb el regidor de referència de cada àrea. Insisteix que cada vegada els veïns de la Batllòria s’han de desplaçar menys per accedir a serveis, però enumera les millores al consultori –que està obsolet i, ara, tancat per la Covid-19– i al transport públic com a reptes pendents.
Quim Pagès és cap de colla dels geganters de la Batllòria i membre del Consell de Poble. Creu que per tal de mantenir viva la identitat de la Batllòria, malgrat no ser un municipi, cal que s’hi faci cultura. “Som un poble dormitori i, per deixar de ser-ho cal les entitats es reactivin. La Batllòria és un poble perquè tenim entitats i patrimoni.”
{{ comment.text }}