La necessitat de repetir la declaració d’un treballador de Ditecsa, a Montornès, està allargant la instrucció del procediment judicial que se segueix en un jutjat de Granollers per la contaminació al riu Besòs derivada d’un vessament de productes químics. Va produir-se durant l’incendi que l’11 de desembre de 2019 va destruir les instal·lacions d’aquesta empresa que es dedicava al reciclatge de residus industrials i dissolvents i va provocar la contaminació del riu Besòs.
L’operari en qüestió, que era a la planta situada al polígon de Can Buscarons de Baix en el moment dels fets, va declarar en seu judicial al juny juntament amb altres companys seus.
Per un problema tècnic, però, la seva declaració no es va enregistrar bé. Per la importància del testimoni, les acusacions particulars van considerar que era necessari disposar de la gravació d’aquesta declaració de cara a una possible confrontació amb la que pugui fer en el judici oral. Per això, van demanar que es repetís el tràmit.
El jutjat que fa la instrucció ha tornat a fixar les parts, finalment, aquest proper mes de gener, set mesos després de la declaració inicial, que no va quedar ben enregistrada. Segons han explicat a EL 9 NOU fonts de la fiscalia de medi ambient, que lidera l’acusació del ministeri públic, inicialment la declaració s’havia agendat per l’abril de l’any vinent. Si no s’hagués avançat al gener, la instrucció de la causa s’hauria allargat encara més i hauria superat la pròrroga de sis mesos que ja s’havia fet i que acaba properament.
La causa judicial està oberta contra tres directius de l’empresa: el director general de DSM, la companyia propietària de Ditecsa; el delegat de l’empresa a Catalunya, i el responsable de producció i cap de planta a Montornès. En la querella presentada i admesa a tràmit el febrer passat, la fiscalia de medi ambient els acusa d’un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient i d’un altre delicte relatiu a la protecció de la fauna i la flora. A banda, la querella es dirigeix contra l’empresa –actualment DDSM, amb seu a Sevilla– i les dues empreses asseguradores amb les quals Ditecsa tenia un contracte d’assegurança.
A banda de la repetició de la declaració del treballador, també està citat per aquest gener el responsable de formació i riscos laborals de Ditecsa. Amb aquestes dues declaracions, tant la fiscalia com les acusacions particulars –l’exerceixen el Consorci Besòs Tordera i l’Agència Catalana de l’Aigua– consideren que es podrà tancar la instrucció sempre que els testimonis no aportin noves informacions de les quals calgui estirar del fil.
Si no és així, el jutjat requerirà a la defensa i a les acusacions que presentin els escrits de conclusions provisionals. A partir d’aquí, valorarà si hi ha proves suficients per portar els investigats i l’empresa i les asseguradores a judici. En funció de la qualificació dels fets i de les penes que es demanin, la causa es traslladarà a un jutjat penal de Granollers o a una secció penal de l’Audiència de Barcelona. Un cop rebut, un o altre tribunal haurà de fixar la data per al judici.
Fonts de la fiscalia de medi ambient, destaquen també el detall de la investigació feta pels Mossos de medi ambient sobre aquests fets.
Expedient administratiu incorporat a la causa penal
Cinc dies després dels fets, el Consorci Besòs Tordera (CBT) va obrir un expedient administratiu contra l’empresa, que va acabar proposant una indemnització de més de 395.000 euros pel rescabalament dels danys causats per l’incendi i el vessament a les instal·lacions de sanejament –col·lectors i depuradora– i una sanció per valor de més de 421.000 euros.
En el moment que el procediment penal va tirar endavant, l’expedient hi va quedar incorporat i va deixar suspesa la via administrativa i el CBT es va presentar com a acusació particular a la causa. Un sentència condemnatòria ferma permetria al Consorci Besòs Tordera confirmar els termes de la seva reclamació. Si el cas no arribés a judici o la sentència fos absolutòria, l’ens podria reactivar la reclamació per via administrativa.
