Un transport logístic i de viatgers cada vegada més descarbonitzat

El transport de viatgers i el de mercaderies és l’altra gran branca de la mobilitat sobre la qual cal actuar per complir els objectius de baixada d’emissions. Quan es parla de mobilitat sostenible el transport aeri està en el punt de mira. Recentment des de l’Associació de Línies Aèries d’Espanya (ALA) deien que serà una temporada d’estiu rècord, ja que les companyies aèries han programat 240 milions de seients a l’Estat. Segons dades fetes públiques l’any 2020 pel Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, el de Barcelona és el sisè aeroport d’Europa en trànsit de passatgers. El primer és Heathrow (Londres). Si bé sembla que el trànsit aeri està lluny de disminuir, Alejandro Valdovinos, coordinador del Grup de Treball d'Electromobilitat del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya, subratlla que a l’Estat espanyol “el nombre de seients per ponts aeris entre Madrid i Barcelona hauria disminuït diàriament enfront del transport ferroviari”. És de l’opinió que el transport aeri “sempre tindrà el seu mercat, i ens consta que totes les grans companyies operadores i fabricants d’avions fa temps que treballen per ser més sostenibles i amb objectius de reducció d’emissions molt ambiciosos”. Davant d’una alternativa als avions que sigui viable per al turisme i els viatges de negocis, Valdovinos considera que “els viatges de negocis necessiten molta rapidesa. El tren pot ser una bona alternativa en la mitjana distància, però calen moltes connexions”. Pel que fa al transport de mercaderies en avió, destaca que és significatiu “en el nínxol de transport que necessita molta rapidesa amb independència del cost que impliqui”. Les infraestructures aeroportuàries El debat d’ampliar o no l’aeroport de Barcelona “no s’hauria de barrejar amb la sostenibilitat”, assegura Valdovinos, perquè si el transport aeri assoleix els objectius que també té fixats de reducció d’emissions per als anys 2040 i 2050 “no ens hauria de preocupar que es pugui fer una ampliació de l’aeroport de Barcelona. És de l’opinió que les grans ciutats “competeixen contínuament” per atraure empreses, congressos i visitants, i “per això és imprescindible mantenir i créixer amb una gran quantitat de connexions aèries”. Des del RACC i la Comissió d’Ordenació del Territori del Consell de Cambres, Josep Mateu indica que cal definir el model que volem per a l’aeroport de Barcelona per tal d’incrementar-ne la capacitat operativa i consolidar-lo com un node de vols intercontinentals. També veu amb bons ulls que s’utilitzin els aeroports de Girona i Reus “per canalitzar el creixement del trànsit europeu”. Sobre aquest punt, Valdovinos apunta que els aeroports de Girona i Reus “ja s’haurien vist beneficiats per fer de host de vols de Barcelona”. Subratlla, però, que encara “hi ha molt camí per recórrer i caldria una estratègia més transversal de tot el conjunt d’aeroports”. En el transport de viatgers els creuers també estan en el punt de mira perquè es considera un turisme molt poc sostenible. En aquest sentit, Valdovinos assegura que els vaixells pesats “també tenen un full de ruta de reducció d’emissions molt ambiciós”; a més, totes les autoritats portuàries “tenen un pla estratègic per electritzar-se i valorar nous combustibles, com el metanol o l’amoníac” tant per a passatgers com per a mercaderies. De fet, al seu entendre estem “en un moment clau de canvi de paradigma” si tenim en compte que les autoritats portuàries estan invertint en infraestructures Onshore Power Supply (OPS) (subministrament elèctric en terra) amb connexions de 5-10 MW que demanen una gran quantitat d’energia elèctrica “que en algun cas comporta el desplegament dins del port de subestacions elèctriques”. Per Mateu, és necessari treballar en l’ampliació i descarbonització dels ports de Barcelona i Tarragona i “en la millora dels seus accessos terrestres”. Les mercaderies per tren i carretera Segons un estudi de FERRMED, el lobby europeu de transport ferroviari nascut a Catalunya, el transport de mercaderies per tren a l’Estat espanyol només representa el 4% del total de transport de mercaderies terrestre, lluny del 18% dels països de la Unió Europea. Segons el treball, aquest fet té una repercussió ambiental negativa de prop de 275 milions de tones de CO2 anuals. L’informe que s’ha debatut a la Comissió d’Ordenació del Territori del Consell de Cambres de Catalunya reclama ampliar les línies d’interconnexió entre els vuit grans hubs de la Unió Europea, entre els quals hi ha el binomi Barcelona-Tarragona, pel pes de la indústria i la potència dels seus ports. Aquestes línies d’interconnexió “s’haurien de dotar d’estacions d’accés al sistema ferroviari a través d’estacions intermodals”. L’objectiu final ha de ser “traspassar el transport per carretera en trajectes superiors als 300 quilòmetres al ferrocarril” per complir amb l’objectiu de la Unió Europea que el 30% del transport de mercaderies sigui per tren l’any 2030. El transport de mercaderies per carretera, per la seva part, té oberts fronts d’investigació en nous combustibles no fòssils per a la reducció dels contaminants, com el biometà o el biogàs. El passat 17 de maig va tenir lloc a Vic una taula rodona per debatre la qüestió promoguda per Translog Osona. En trobareu la informació en aquest enllaç. La nova Llei de Mobilitat Sostenible El febrer passat el Consell de Ministres va donar llum verda al projecte de Llei de Mobilitat Sostenible, que s’hauria d’aprovar abans que acabi aquest any. La llei consta de quatre pilars: La mobilitat com un dret social. Una mobilitat neta i saludable. Un sistema de transport digital i innovador. I invertir millor al servei dels ciutadans. · Dret social Per primera vegada la llei reconeixerà la mobilitat com un dret de tota la ciutadania i un element de cohesió social. · Neta Avançar en la descarbonització del sector i prioritzar un transport públic col·lectiu. · Digitalització Compartició de dades entre empreses de transport, gestors d’infraestructures i administracions per optimitzar la presa de decisions. · Inversió Millorar la qualitat de decisions d’inversió i despesa en transport i mobilitat i incloure eines que permetin una participació pública més gran.

Un transport logístic i de viatgers cada vegada més descarbonitzat

La COP30 evidencia el desfasament entre ambició i realitat

El col·lapse de l’omega-3 al Mediterrani

El cicle natural de l’aigua es descontrola

La Terra en alerta: set límits ja s’han traspassat

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Desmantellen una plantació de marihuana a Santa Eugènia de Berga

Ayoube Amaimouni, de Vic, fitxa per l'Eintracht de Frankfurt

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Gerard Farrés, davant la retirada del Dakar: "Avui és un dia molt trist"

El grup Costa pren el control d'Esfosa

El Govern treu a concurs un solar a Centelles i un altre a Torelló per construir pisos públics

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

Salvaguardar les rouredes de la Plana de Vic