La investigació, en la qual també han col·laborat altres científics europeus, ha estat publicada per la revista “Ecography”.
És la primera vegada que es demostra que aquesta espècie de papallona, que es diu així perquè les seves erugues s’alimenten dels cards, és capaç de tornar a Àfrica a la tardor, com fan també les aus migratòries, tancant així un cicle migratori continu.
L’estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la UAB i del museu granollerenc s’ha realitzat amb l’anàlisi de més de 60.000 observacions procedents de més de 60 països d’Àfrica i Europa.
Els investigadors han acreditat que el cicle anual de la papallona dels cards comporta un viatge intercontinental “èpic”, en el que es desplacen centenars de milions de papallones en un viatge d’anada i tornada, en part invisible i a grans altures.
L’estudi constata que aquests moviments migratoris arriben fins a 6.500 quilòmetres, uns 60 graus de latitud, des de països com Ghana i Senegal fins al nord de Noruega o Islàndia.
Segons l’investigador del Museu de Granollers Constantí Stefanescu, “les papallones poden fer aquestes enormes distàncies perquè utilitzen vents favorables a gran altura, entre 200-500 metres, i fins i tot més amunt. Amb l’ajuda d’aquests vents, poden desplaçar-se a 40-50 quilòmetres per hora i, en casos extrems, travessar més de mil quilòmetres d’oceà en poc més d’un dia”.
Els investigadors han observat que la colonització del continent europeu té lloc en dues fases: la regió mediterrània a la primavera, i el centre i nord d’Europa a l’estiu, per part de la descendència de les migradores primaverals.
A final d’estiu i durant la tardor, la nova generació europea inicia un vol de tornada a Àfrica a gran altura, pel que passa desapercebut pels observadors terrestres.
Segons l’estudi, algunes papallones no s’aturen al nord d’Àfrica, sinó que segueixen un vol llarguíssim fins a la zona del Sahel, que durant el mes de setembre i octubre ofereix unes condicions òptimes per a la reproducció després de l’època de pluges.
Durant l’hivern la papallona es concentra sobretot en el sud del Magreb i a les illes Canàries, abans de tornar a colonitzar la zona mediterrània a la primavera.
Segons els autors de la investigació, aquest descobriment ajudarà a predir possibles plagues futures i té implicacions importants al camp de l’entomologia aplicada, ja que és molt probable que altres insectes migrants segueixin cicles molt similars, incloses algunes espècies (com papallones nocturnes) que es comporten com plagues agrícoles greus.
Per explicar la magnitud del procés, els científics indiquen que els radars van detectar a l’estiu de 2009 que 4 milions de papallones van travessar uns 300 quilòmetres al sud d’Anglaterra.
La papallona migratòria dels cards no causa danys en l’agricultura, però altres espècies amb cicles similars poden ocasionar pèrdues enormes en productes de l’horta, han explicat els investigadors, que esperen poder ajudar a minimitzar aquestes pèrdues els anys vinents.
No obstant això, les previsions de canvi climàtic, amb més freqüència d’episodis de vents saharians, augmenta el risc que aquestes migracions siguin cada vegada més importants.
