A la comarca hi ha 32.415 persones amb discapacitat reconeguda, és a dir, que han rebut un certificat legal que indica que tenen un grau de discapacitat del 33% o més. Són 16.178 homes i 16.237 dones, una distribució de gairebé el 50% per sexes, i suposen el 7,6% del conjunt de la població del Vallès Oriental. Aquesta proporció es troba lleugerament per sota de la de Catalunya, que se situa en el 9%. El darrer informe de l’Observatori Centre d’Estudis del Consell Comarcal del Vallès Oriental actualitza aquestes xifres, de l’any 2024, i indica un creixement del 9% a la comarca en dos anys, 2.684 persones més que el 2022. En el mateix període de temps, el conjunt de la població vallesana va créixer el 2,3%.
La realitat de les persones amb discapacitat és molt variada, i entren en joc diversos factors, com el tipus i el grau de discapacitat i la seva edat. De totes les tipologies, les discapacitats físiques continuen representant més de la meitat del total, el 50,33%. Tot i així, han disminuït lleugerament mentre ha apujat el pes de persones amb discapacitat deguda a trastorns mentals, fins al 17,47%. Després vindrien discapacitats intel·lectuals (14,24%), auditives (5,86%) i visuals (4,74%). D’altra banda, el grup més nombrós és el de persones amb un grau de discapacitat d’entre el 33% i el 64%, que representen el 64,5% del total. Tanmateix, el nombre de persones amb discapacitat “molt greu” (de més del 75%) és el que més va augmentar proporcionalment. El 2024 van sumar 880 persones més fins a les 5.307, el 19,8% més que el 2022.
Les persones amb graus de discapacitat més alts són les que tenen un nivell d’autonomia més baix i que, per tant, requereixen una infraestructura de suport més gran. Els centres d’atenció especialitzada (CAE) són els serveis que permeten donar resposta a aquestes necessitats. N’hi ha dos a la comarca: a la Residència La Vinyota de la Fundació Sanitària Mollet, que té una capacitat de 23 places, i la Residència Valldoriolf, de la Fundació Vallès Oriental (FVO), amb 19 places. En total, hi ha 42 places de CAE a la comarca. Rafel Arderiu, director general d’FVO, destaca els pocs centres diürns d’aquesta mena, i assegura que “fan molta falta, sobretot al Vallès Oriental.”
Envelliment precoç
La distribució de la població mostra que, tant al Vallès Oriental com a Catalunya, la discapacitat es concentra sobretot en edats avançades. A la comarca, el grup de 75 o més anys representa el 28,89% del total, tres punts més que el 2022. De totes maneres, continua situant-se per sota de la mitjana catalana, en part, a causa de “l’estructura lleugerament més jove del Vallès Oriental”, apunta Núria Maynou, encarregada de l’informe de l’Observatori. Això no treu, però, que en els darrers anys es detectin més casos durant la infantesa que abans passaven per alt. Això succeeix sobretot amb els nois, més que amb les noies. Èlia López, responsable de l’Àrea Social de la Fundació Viver de Bell-lloc, de Cardedeu, creu que això es pot deure a l’augment dels diagnòstics de trastorns de l’espectre autista (TEA), que sovint passen més desapercebuts en les noies que en els nois, per una qüestió de gènere: “Queda més tapat.” De fet, Viver de Bell-lloc ha detectat diversos casos de persones adultes que no disposen d’un certificat legal de discapacitat, a causa d’una manca de recursos d’orientació previs, comparteix López. En conjunt, el gruix més gran de persones amb discapacitat són els infants i joves menors de 16 anys, i els majors de 65: representen el 54,5% del total.
L’envelliment prematur i l’increment dels casos detectats en franges d’edat avançades pot explicar l’augment de la població amb discapacitat, coincideixen entitats vallesanes, que viuen aquesta realitat de primera mà. Al Taller Alborada, el centre de treball de l’Institut Municipal de Serveis als Discapacitats de Mollet (IMSD), gairebé la meitat dels treballadors són més grans de 50 anys, exposa el director de serveis, Antonio López, que apunta que l’augment de l’esperança de vida també ha fet que les persones amb discapacitat arribin a edats més avançades. “Envelleixen molt ràpid i perden productivitat, i això els pot suposar perdre el sou”, afegeix Arderiu. A Viver de Bell-lloc “ja tenim els primers jubilats”, diu Èlia López. Després de 44 anys de servei, la fundació de Cardedeu es troba que els usuaris dels inicis arriben a l’edat de jubilació, la qual cosa requereix “un acompanyament molt gran”.
