Què és aquest concert Corpus imaginari?
Es tracta d’una proposta humil per acompanyar amb música la festa de Corpus de la Garriga. És el meu treball de final de carrera de l’Esmuc. I el faig amb un concert al Patronat. Un luxe, de veritat!
Com va sortir la idea de fer aquest treball?
D’una conversa amb l’Albert Benzekry, el regidor de Cultura. Em va comentar que estaria bé tenir músiques per a la diada de Corpus. Em va motivar la idea, la vaig treballar durant molt temps… I fins ara que la presento.
Espera que aquesta seva proposta musical es converteixi en la música de Corpus?
Estaria molt bé, però al cap i a la fi haurà de ser la pròpia ciutadania la que acabi acceptant o no aquesta proposta meva.
Anem a l’obra: com comença?
Comença amb una cançó per als dies previs, per anar a collir clavells. És fàcil de memoritzar i és l’única peça cantada de tot el concert.
Com segueix?
Amb una despertada, una mica diferent als tocs de matinades que es fan en molts llocs. És més lenta i una mica introspectiva. Aquesta peça és prèvia al toc d’inici.
Arribat el migdia què?
Balls: un galop d’entrada, un aire per al ball de gegants, una música inspirada en el ball de cintes de la Garriga, una per al ball de bastons i una altra proposta de ball pla. Aquest és un dels moments claus de la diada.
I per a la tarda i el vespre?
En el concert hi ha una fantasia en la qual intervé Albert Vilar transmudat en clavell de Corpus. Després ja vindria el toc de processó i la proposta final per a la guerra de clavells, amb una música superfestiva.
Confia que tiri endavant?
Almenys són idees noves per donar un nou impuls al Corpus i que no quedi apagat. Amb la festa de Corpus es pot jugar molt!
Què és Corpus per a vostè: una festa més religiosa o una festa més popular?
Per fer aquesta feina m’he hagut de documentar en la història de la festa. I he vist que prové de les festes paganes que l’església es va fer seves. Per tant, sí que hi ha solemnitat en alguna peça, però jo m’he centrat en la part més festiva.
Posem pel cas que el rector li demani de fer canvis en el toc de processó… Ho faria?
Això és una proposta i res més. I tant que m’avindria a rectificar i adequar algunes peces. Però ja li he dit que al final no acabarà decidint ni l’Ajuntament ni la Parròquia. Ho acabarà de dir el poble.
Després d’haver fet aquest examen final amb el concert al Patronat, vostè ja ha acabat la carrera a l’Esmuc de Barcelona. I ara què?
Doncs continuar endavant i aprofundir més encara en l’acordió diatònic. I d’altra banda, mantenir els grups que tenim: un de ball d’envelat, dos de balls tradicionals, un espectacle infantil tradicional i un quartet de música amb el qual fem experimentació a partir de la música tradicional catalana.
La música tradicional està en perill?
No, al contrari. La música popular està més viva que mai. Hi ha molts músics, com jo, que hi estan interessats.
Però la deuen voler transformar ni que sigui una mica oi?
Sí, sí. Nosaltres tenim molt clar que hem de respectar els orígens de la música tradicional per saber ben bé d’un venim. Però al mateix temps hem de fer innovacions a aquestes músiques populars.
En la seva carrera deu haver tingut referents que l’han ajudat a tirar endavant… Quins han estat?
Podria dir Jaume Arnella, Joan Figueras, de l’escola de música de la Garriga, Marcel Casellas, un dels més grans, i Joan Serra, mort fa poc temps quan encara ens havia d’ensenyar molt.
{{ comment.text }}