Després de competir en la secció oficial de la passada edició del Festival Internacional de Cinema de Canes, The History of Sound, d’Oliver Hermanus, ha passat de llarg dels nostres cinemes per estrenar-se directament a la plataforma de cinema en pagament SkyShowtime. El director de The Beauty (2011) o The Endless River (2015) va sorprendre tothom amb Living (2022), un emotiu remake del clàssic japonès Vivir (1952, Akira Kurosawa), film que va estar nominat als Oscar en la categoria de millor actor, Bill Nighy, i millor adaptació per al mateix Hermanus i l’escriptor Kazuo Ishiguro. El realitzador sud-africà dirigeix ara una pel·lícula americana d’època amb una història romàntica queer protagonitzada per Paul Mescal i Josh O’Connor en el paper d’uns joves col·leccionistes de cançons tradicionals a partir d’una novel·la de Ben Shattuck. Després d’un preàmbul que posa de manifest l’entorn rural de la infància pobre de Lionel en una granja de Kentucky, l’acció dramàtica arrenca pròpiament el 1917 amb l’enamorament immediat de dos estudiants del Conservatori de Boston, Lionel (Paul Mescal) i David (Josh O’Connor), en una taverna compartint una mateixa passió per les cançons tradicionals que ells també entonen.
Aquest amor es referma un any després, el 1920, un cop David ha tornat de la guerra, durant llargs trajectes a peu recopilant cançons folk per Meine que graven en cilindres d’Edison com a encàrrec de la universitat. Però després David desapareix i deixa de respondre a les cartes que Lionel li escriu, mentre Lionel refà la seva vida entre Itàlia o Londres fins al moment que es veu forçat a retornar a casa a Amèrica per la mort de la mare. El record de David és viu, inesborrable, subratllat a través de diversos flashbacks, però quan es decideix a retrobar David descobreix un imprevist irreversible. The History of Sound és una pel·lícula de ritme pausat, morós, de planificació cuidada, de gust clàssic, però l’enfocament melodramàtic, fulletonesc, del romanç d’un amor juvenil que ha trasbalsat la vida de Lionel resulta naïf, sentimentaloide.
Juga en contra d’aquesta melindrosa i mel·líflua pel·lícula la petjada deixada per l’oscaritzat clàssic modern sobre amors homosexuals en entorn rural Brokeback Mountain (2005, Ang Lee). D’altra banda, un dels encerts de la pel·lícula és la profusió de cançons tradicionals i balades del folklore americà, mostres de cultura popular. Aquesta música esdevé la banda sonora de la pel·lícula i, alhora, l’univers sonor i sensitiu de la relació amorosa dels amants a través de la seva veu cantada. Un ingredient musical de rellevància dramàtica essencial, oportunament remarcat en el final de la pel·lícula en un epíleg bonic i ben trobat. La pel·lícula d’Oliver Hermanus compta amb el ganxo de dos joves actors atractius amb una carrera cinematogràfica en alça com Josh O’Connor –La Quimera (2023, Alice Rohrwacher) o The Mastermind (2025, Kelly Reichardt)– i Paul Mescal –Aftersun (2022, Charlotte Wells) o Gladiator 2 (2024, Ridley Scott).
