Bodes en blanc i negre a Palautordera

La Núria Pascual i en Rafael Sabé són dues de les persones que han cedit les fotografies dels seus casaments a en Josep Ayats, responsable de l’exposició “L’amor en blanc i negre: Casaments a Santa Maria de Palautordera”, que des d’aquest dimecres i fins al 6 de novembre es pot visitar a la Biblioteca Ferran Soldevila de Santa Maria de Palautordera, informa Marc Garcia. La Núria té 90 anys i es va casar l’any 1957 amb el seu marit, en Josep Roca, també de Santa Maria de Palautordera. Tot i que a casa mai van passar penúries, es van casar a l’església del municipi, en lloc de fer-ho a l’ermita del Remei, on encara en l’actualitat es casen moltes parelles. “En aquell temps hi havia moltes diferències socials i nosaltres no teníem la categoria per casar-nos al Remei”, comenta no sense una certa ironia. No obstant això, recorda aquell moment com un dels més especials de la seva vida, sobretot el dinar de després de la cerimònia: “El dinar el vam fer a casa perquè era el més habitual en aquella època. Recordo que vam menjar arròs a la cassola i un rostit boníssim!”, diu. En Rafael, per la seva part, va néixer el 1929, i es va casar amb la Lourdes Costa l’any 1956, a la mateixa església que la Núria. Una de les principals diferències que veu entre el seu casament i els que es fan avui dia és que els actuals “han canviat de significat. Ara molta gent es casa per tenir més facilitats legals, però al cap de dos dies se separen”. Tanmateix, és crític amb la moral del seu temps. “Els homes havíem de demanar l’autorització al pare de la noia per poder casar-nos amb ella.” La raó és que aquest era un costum molt arrelat fins ben entrada la segona meitat del segle XX, ja que es veia com un signe de respecte atès que el pare era el cap de la família i tenia l’autoritat sobre les qüestions que afectaven els fills. Una altra característica que en Rafael recorda dels antics casaments són les amonestacions. Es tractava d’anuncis públics que es feien a l’església per informar la comunitat que dues persones volien casar-se. L’objectiu era donar l’oportunitat a qualsevol persona que conegués algun impediment per al matrimoni. Els viatges de noces també eren diferents. No es podia viatjar gaire lluny. El més habitual era anar a Barcelona o a Montserrat. La Núria, però, va tenir més sort i va poder sortir de Catalunya: “Vaig anar vuit dies a Mallorca, i quan vam tornar vam anar a Montserrat, i d’allà a casa una tieta de Mataró. Es pot dir que nosaltres vam fer festa grossa”, diu rient. En Rafael també va anar a Montserrat i a Vilassar de Dalt. “Si no anaves a Montserrat, la gent et deia que no t’havies casat.”

Bodes en blanc i negre a Palautordera

Caldes recorda amb una exposició Anita Gispert, primera fotodocumentalista coneguda de Catalunya

Fotografies per recordar uns anys d’explosió artística a Granollers

JuliaArt exposa ‘L’art del cosmos’ al Museu de Ciències Naturals de Granollers

El Museu de Granollers, guardonat als Premis Auriga

LA PREGUNTA

En el seu dia a dia utilitza alguna eina d’intel·ligència artificial?

Segona subhasta de la torre on va viure Fèlix Millet a l’Ametlla després d’un primer intent fallit

Els Bombers rescaten un caçador a Puiggraciós en mal estat de salut

Cinc detinguts en inspeccions a locutoris i botigues de mòbils a Granollers i Cardedeu

Els Mossos abaten a trets un senglars després d'intentar foragitar-lo entre les Franqueses i Granollers

La petjada del 'Glòria' cinc anys després: "He hagut de vendre la casa"

Vessament de 150 litres d'àcid clorhídric en una nau industrial de Llinars

Roben el remolc d’una xurreria aparcat al carrer a Sant Fost

De roba interior femenina a matalassos al carrer Santa Anna de Granollers

La fiscalia demana 46 anys de presó per al jove que va assassinar un instructor del club de tir de Canovelles el 2023

La Garriga ampliarà un tram de vorera del carrer Calàbria