Alegria interior | Amaoto

Una de les bases de la bona convivència i que ens permet entendre i gestionar la nostra vida i les relacions amb les persones que ens envolten és el de saber diferenciar el mapa del territori. Aquest precepte de la programació neurolingüística és tan fàcil de ser entès, com al mateix temps, de ser ignorat. D’alguna manera ens entossudim que la nostra forma de captar la realitat que ens envolta és la més encertada i ens costa acceptar-ne certes interpretacions per part d’altres persones. Recordo una sortida amb bici un dia plujós, fred i gris, en què jo no parava de renegar del temps quan un dels meus companys em confessava que per a ell aquell era un dia idíl·lic. Amb aquell comentari vaig descobrir que el dia ideal no necessàriament ha de ser un dia de primavera assolellat, però sobretot, el que vaig començar a notar és que un cop trencat aquell esquema mental que em limitava, la meva percepció dels dies de pluja van començar a canviar. Ara reconec que els dies d’hivern amb boira i una mica grisos poden tenir el seu encant i la seva màgia. És imprescindible saber posar distància i agafar la perspectiva suficient com per adonar-nos que cap mapa és igual i que no cal malgastar energia intentant imposar el nostre. La pluja que per mi era un contratemps en una activitat a l’aire lliure, en el fons va esdevenir un activador que em va obrir els ulls cap a una nova manera de viure situacions mal enteses. Al Japó tenen una paraula per descriure el so de la pluja, és amaoto, i un cop entenem el seu significat i connectem amb “el so de les gotes de pluja quan toquen el terra” entenem que dins aquesta simple paraula es poden guardar un munt de records i sensacions. Qui no recorda el so de la pluja intensa damunt la teulada o a terra? Quan tanco els ulls, faig un exercici d’introspecció i si utilitzo l’amaoto com a activador o àncora les paraules que em surten són: neteja, vida i força. I en aquest mateix estat, amb la intenció de recuperar records també m’apareix un any, quan encara era un marrec, en què a la tarda del primer dia de vacances d’estiu va caure un xàfec curt i intens. Plovia, pedregava i fins i tot es va inundar una zona prop de casa, però en aquell moment pesava més la felicitat de viure el primer dia de les vacances estivals que les teulades i cotxes que van quedar malmeses per la pedra. Sigui com sigui, ampliar el nostre mapa i recordar que tothom és diferent ens ajudarà a anar més lleugers i deixar de lluitar per convèncer els altres, i alliberar així temps i energia que ens permetran gaudir de plaers tan gratificants com sentir el so de la natura en qualsevol lloc o estació de l’any en un territori únic. I si són acompanyats de la pluja, encara millor.

Alegria interior | Amaoto

“Si nosaltres no generem i no consumim cultura en català, ningú ho farà per nosaltres”

‘Asesinato para principiantes (T2)’

‘The History of Sound’, d’Oliver Hermanu

Tornar a la rutina, tornar al verd

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

Una laica s’instal·la a Puiggraciós i mantindrà obert el santuari

Un motorista de 28 anys mor en un xoc frontal amb un cotxe a la C-59 a Caldes

Les monges de Puiggraciós s’acomiaden amb un acte multitudinari

Mor a 82 anys José Luis Mingote, de Parets, exmecànic de Derbi

Puiggraciós acomiada les monges benedictines aquest dilluns després de 53 anys de presència estable

Rebuig veïnal a Cardedeu a una promoció d'habitatges protegits al parc de la Serreta

Enllestida La Termal, l’edifici pioner d’alta eficiència energètica a la Garriga

Ferran López, de Granollers, nou director general de la Policia en substitució de Josep Lluís Trapero, que ha dimitit

Investigat un veí de Granollers per estafar més de 15.000 euros a través d’apostes esportives

Els Mossos desmantellen una plantació amb 912 plantes de marihuana a Cardedeu