Alegria interior | Amaoto

Una de les bases de la bona convivència i que ens permet entendre i gestionar la nostra vida i les relacions amb les persones que ens envolten és el de saber diferenciar el mapa del territori. Aquest precepte de la programació neurolingüística és tan fàcil de ser entès, com al mateix temps, de ser ignorat. D’alguna manera ens entossudim que la nostra forma de captar la realitat que ens envolta és la més encertada i ens costa acceptar-ne certes interpretacions per part d’altres persones. Recordo una sortida amb bici un dia plujós, fred i gris, en què jo no parava de renegar del temps quan un dels meus companys em confessava que per a ell aquell era un dia idíl·lic. Amb aquell comentari vaig descobrir que el dia ideal no necessàriament ha de ser un dia de primavera assolellat, però sobretot, el que vaig començar a notar és que un cop trencat aquell esquema mental que em limitava, la meva percepció dels dies de pluja van començar a canviar. Ara reconec que els dies d’hivern amb boira i una mica grisos poden tenir el seu encant i la seva màgia. És imprescindible saber posar distància i agafar la perspectiva suficient com per adonar-nos que cap mapa és igual i que no cal malgastar energia intentant imposar el nostre. La pluja que per mi era un contratemps en una activitat a l’aire lliure, en el fons va esdevenir un activador que em va obrir els ulls cap a una nova manera de viure situacions mal enteses. Al Japó tenen una paraula per descriure el so de la pluja, és amaoto, i un cop entenem el seu significat i connectem amb “el so de les gotes de pluja quan toquen el terra” entenem que dins aquesta simple paraula es poden guardar un munt de records i sensacions. Qui no recorda el so de la pluja intensa damunt la teulada o a terra? Quan tanco els ulls, faig un exercici d’introspecció i si utilitzo l’amaoto com a activador o àncora les paraules que em surten són: neteja, vida i força. I en aquest mateix estat, amb la intenció de recuperar records també m’apareix un any, quan encara era un marrec, en què a la tarda del primer dia de vacances d’estiu va caure un xàfec curt i intens. Plovia, pedregava i fins i tot es va inundar una zona prop de casa, però en aquell moment pesava més la felicitat de viure el primer dia de les vacances estivals que les teulades i cotxes que van quedar malmeses per la pedra. Sigui com sigui, ampliar el nostre mapa i recordar que tothom és diferent ens ajudarà a anar més lleugers i deixar de lluitar per convèncer els altres, i alliberar així temps i energia que ens permetran gaudir de plaers tan gratificants com sentir el so de la natura en qualsevol lloc o estació de l’any en un territori únic. I si són acompanyats de la pluja, encara millor.

Alegria interior | Amaoto

Ja hi tornem a ser

“Quan mires la història de la humanitat, està plena de dispositius relacionats amb la comunicació: són els ‘fòssils mediàtics”

La ruta de la font

“Volia abordar el tema de la salut mental i fer un exercici d’empatia”

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Un ratpenat del nord, al sud

Un motorista de 35 anys mor en un xoc amb un cotxe a Granollers

Més de 160 figurants participen en un rodatge a Granollers de la productora dels Javis

Els Bombers treballen en un petit incendi a l'interior de l'Ocine de Granollers

Neguit a l’espera d’una endoscòpia

"Ja coneix els nostres costums"

Detenen una dona per provocar l’incendi que va cremar carros al pàrquing de l’Esclat de Canovelles

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Territori construirà 495 pisos protegits en 17 solars cedits per ajuntaments a la comarca

"Amb la industrialització de la comarca hem oblidat les arrels"