Can Parera, sis dècades veient créixer Parets

Eudald Sanz - El restaurant Can Parera, de Parets, ha celebrat el seu 60è aniversari aquest gener. Fundada el 1966, la fonda ha vist créixer tres generacions de la família Parera i ha estat molt vinculada a la vida del municipi, sent testimoni de la transformació del Parets rural a l’industrial. En l’actualitat, com la majoria dels negocis petits, enfronta un futur incert. En un principi Peret Parera no havia de dedicar-se a l’hostaleria, havia de treballar de fuster. Però després d’iniciar una fusteria que no va funcionar i d’aprendre l’ofici de cambrer al bar de la Cooperativa, que també va tancar, es va veure obligat a començar una altra aventura en solitari. Amb els coberts i els estris heretats del bar de la Cooperativa, el gener del 1966 va obrir Can Parera, una fonda al local de l’antiga fusteria. El fill dels fundadors i actual propietari, Pere Parera, explica que els primers anys oferien els menjars de cuina tradicional a pagesos i gent del poble. En Peret comptava amb l’ajuda de la seva mare i la seva dona, la Pepita Anfruns i la Remei Lloberas. Amb el pas del temps la clientela va canviar. Les noves indústries que es van instal·lar als afores, com Bendiberica o Danone, van ampliar el públic. Treballadors de les fàbriques s’acostaven els migdies a dinar entre setmana o el mateix restaurant repartia el menjar a les empreses, pràctica que encara mantenen. El 1979, Can Parera es va convertir en el primer bufet lliure de menú de Catalunya, i marcava així un dels seus punts d’inflexió. Van importar la idea de França, després d’un viatge. “Treballàvem el que no està escrit, podíem arribar a fer mil menús a la setmana”, recorda Pere Parera. El bufet va marcar la identitat del restaurant fins que l’any 2020, arran de la pandèmia i la crisi econòmica derivada de la guerra d’Ucraïna, el van deixar d’oferir perquè no els resultava rendible. “Sis anys després, encara em demanen pel bufet. Estic segur que aquesta decisió m’ha fet perdre molts clients”, admet. Paral·lelament al restaurant, durant la dècada del 1980 Peret Parera també va regentar diversos bars com per exemple el de la benzinera de l’avinguda Catalunya, el bar de la plaça o el bar de la penya de l’Espanyol del carrer Major. Més recentment, Can Parera ha format part de la vida social participant en la fira gastronòmica de la festa major. El gran canvi va arribar als anys noranta amb el relleu generacional, moment en què els fills d’en Peret i la Remei (la Rosa, en Joan i en Pere Parera) van agafar les regnes del negoci i van decidir posar en marxa un hostal. Es va inaugurar el 1993 amb 16 habitacions. Els hostes més habituals són treballadors de la indústria i construcció que passen una temporada a Parets, tot i que destaquen que pel negoci són clau els caps de setmana de Fórmula 1, perquè fan el ple. Fins i tot, expliquen que en el passat havia cuinat per als corredors: “Durant 15 dies tenia tots els equips aquí dinant, però llavors van obligar-los a menjar al Circuit.” La família sempre ha estat molt vinculada al negoci: “Els meus pares i la meva àvia van estar molt arrelats al restaurant, era la seva forma de vida.” I per als tres germans va ser l’entrada al món laboral. Actualment, el negoci el regeix Pere Parera en solitari i compta amb cinc treballadors. Comenta que la seva filla, la Queralt, estudia cuina i els caps de setmana col·labora al restaurant. I després del 60è aniversari, miren el futur amb incertesa. Parera vincula la pèrdua de clientela a la “degradació” del nucli antic de Parets. Però reafirma que, com a mínim fins que es jubili, Can Parera mantindrà el seu tracte de proximitat i l’aposta per la cuina catalana de plat fondo. A partir de llavors, diu que ja es veurà. Creu que la seva filla podria continuar amb el “llegat Parera”, però des d’una perspectiva més moderna i innovadora.

Can Parera, sis dècades veient créixer Parets

Reobre el restaurant del Casino de Granollers

Obre Pecados, un nou gastrobar a la plaça Folch i Torres de Granollers

El Nou Patufet, bentornat a Granollers

El Grupo Atlántico 2002 apuja les perspectives de creixement

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers