El patrimoni invisible d’una festa que evoluciona constantment

Andrea Lizana - Històricament, les festes majors han estat l’esdeveniment central en qualsevol vila. No obstant això, la fórmula tradicional d’envelats va decaure a meitats del segle passat i es va convertir en una celebració rutinària que molts veïns aprofitaven per fugir de vacances. A Granollers, el punt d’inflexió no va arribar fins al 1983, quan un grup de joves inquiets va decidir reinventar el model festiu de la ciutat. D’aquella metxa va néixer la rivalitat entre Blancs i Blaus, que va transformar Granollers en un referent de festa major moderna, singular i genuïnament participativa que avui desplega prop de 300 actes al llarg de nou dies intensos i que fa tornar la ciutadania de les seves vacances. La festa major de Granollers és un model d’èxit consolidat i s’ha convertit en un patrimoni immaterial que batega gràcies a l’impuls de la ciutadania. Com a tal, la seva evolució és constant, reinventant-se i adaptant-se a les dinàmiques socials. Experts en cultura popular analitzen a preguntes d’EL 9 NOU el valor històric i comunitari d’aquesta celebració i les claus per protegir, cuidar i transmetre el model festiu. Bienve Moya En molts indrets del país, el patrimoni festiu es mesura per la història dels seus gegants o la solemnitat dels balls tradicionals. A Granollers també, però s’hi suma un factor determinant i més difícil de catalogar: el teixit humà i la dinàmica de les colles. Per a l’escriptor i gestor cultural Bienve Moya, l’encert de Granollers va ser utilitzar la referència històrica de la juguesca dels rajolers per canalitzar l’esperit festiu a través de la competència sana entre colles, un model d’èxit que s’ha exportat a altres municipis. Com recorda l’historiador Heribert Masana, “ja podem tenir milers de figures, que sense el teixit humà aquestes figures no es mouran ni sortiran. La festa popular és un calidoscopi brutal i patrimoni de primera categoria”. Heribert Masana Actualment, però, la festa major de Blancs i Blaus no consta amb cap reconeixement oficial com poden tenir la Festa del Pi de Centelles o la Patum de Berga, declarades festes patrimonials d’interès nacional. El consistori va iniciar els tràmits per obtenir la declaració com a Bé Cultural d’Interès Local però el procediment va quedar aturat i de moment no ha continuat avançant. Masana troba sorprenent que una tradició de més de 40 anys no estigui reconeguda oficialment i critica que moltes d’aquestes classificacions “s’han fet amb paràmetres tècnics poc coneguts i sense un debat ampli amb els actors de la festa”. Per la seva banda, Moya considera que el reconeixement oficial no té gaire importància en comparació amb el fet que la trobada sigui exitosa i viva. Convivència i globalització, reptes de futur El foc, el soroll i l’ús de l’espai públic en festes populars topa cada cop més amb directives de seguretat o de descans veïnal. Preservar un patrimoni viu i humà com el de Granollers planteja grans reptes. Heribert Masana alerta que hi ha “una reglamentació excessiva sobre activitats normals”. “Les colles han de tenir-ho tot en regla, però no podem passar a un escenari de tenir por a les conseqüències, perquè així el teixit humà es crema.” Sobre la conflictivitat, Bienve Moya manté que la festa “és viva socialment i evolutiva i això la fa eminentment conflictiva”. “No hi ha fórmules miraculoses per protegir-se de la conflictivitat.” Per això, cada població ha d’adaptar-se a la seva idiosincràsia i les seves necessitats. Per evitar que la festa es desvirtuï en un món globalitzat, Moya defensa preservar-la com un espai autèntic de relació social, evitant que es converteixi en un simple espectacle per contemplar. Masana aposta per mantenir xarxes intergeneracionals on la gent gran traslladi el model de forma orgànica deixant el lideratge als joves. L’expert preveu dos camins de futur: “Un d’historicista i institucional que està creixent des de fa uns anys, i un altre de més lliure i evolutiu que patirà més i caldrà cuidar especialment.” Conclouen que protegir el model passa per continuar participant-hi de forma activa.

El patrimoni invisible d’una festa que evoluciona constantment

Granollers estrena una senyalització de l’antiga bòbila d’Isidre Genevat coincidint amb la festa major

Granollers talla l’avinguda del Parc des de dimecres fins dilluns que ve per la festa major

Les dames del foc blanc en fan 30

Draguets fan 30 anys i ho celebren mantenint-se fidels a l’essència de la colla

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Un motorista de 35 anys mor en un xoc amb un cotxe a Granollers

Neguit a l’espera d’una endoscòpia

Sense obres per culpa d'orenetes

Un pagès que sap negociar

La DO Catalunya incorpora quatre municipis vallesans

Música per a tothom a la festa major de Granollers

Els Bombers treballen en un petit incendi a l'interior de l'Ocine de Granollers

Detenen una dona per provocar l’incendi que va cremar carros al pàrquing de l’Esclat de Canovelles

La benzinera EsclatOil de la Garriga estrena un minimercat

Més de 160 figurants participen en un rodatge a Granollers de la productora dels Javis