Tot i que el Pla Especial de Protecció del Patrimoni ja preveu diferents graus de protecció, i més en una casa catalogada com aquesta, quan els propietaris i l’arquitecte coincideixen en aquesta voluntat de conservar allò antic, el camí és més fàcil i s’arriben a resultats com el que des de fa uns dies ja es pot veure a la façana exterior de l’edifici, on hi havia hagut, en els darrers temps, una merceria i l’obrador de Ca l’Ambròs. Actualment, i des de fa uns cinc anys, la família propietària de la finca és Miquel d’Argila de Quadras i la seva esposa Lola Planas, mentre que l’arquitecte encarregat de les obres és el granollerí Vicenç Oliveras. “Teníem molt clar que volíem conservar tots els elements antics”, explica Planas, molt contenta de recuperar aquest edifici, que antigament havia estat durant un temps propietat de familiars del seu marit.
En la façana del carrer Barcelona ja s’aprecia aquesta conjunció entre passat i present. Oliveras ha treballat des del principi amb l’objectiu d’harmonitzar el conjunt de l’obra. “El que s’ha intentat ha sigut mantenir, més que incorporar, els elements antics, gairebé tots al mateix lloc”. Això s’ha aconseguit a la façana exterior, excepte en el portal en forma d’arc més proper a la Porxada, pertanyent a la que havia estat la finca 2. “Ens vam trobar que el balcó, que s’havia construït posteriorment a la finestra original, estava molt avall i tapava part de l’arc. Per això, nosaltres vam traslladar el balcó una mica més amunt per recuperar l’arc sencer, complementant-lo amb algunes pedres”, explica l’arquitecte.
Sí que s’ha mantingut exacte el portal del costat, de forma quadrada, amb l’escut amb un anagrama de Jesucrist al capdamunt. Al costat s’ha obert un altre portal, més petit, que havia estat tapiat i que només s’apreciava des de l’interior. Al damunt d’aquest portal s’hi troba una finestra gòtica geminada, amb un lòbul simple superior. En aquest cas, explica l’arquitecte, han afegit la columneta del mig, que estava perduda. “L’hem hagut de fer nova intentant no sobreactuar excessivament. Les floretes del capitell, per exemple, les hem fet iguals a les que es troben a banda i banda del capitell”, explica Oliveras. Aquest tipus de finestra, remarca la historiadora Cinta Cantarell, és semblant a moltes altres que s’han localitzat a la plaça de la Porxada i al seu entorn.
UNA FAÇANA AMB DIFERENTS TEXTURES
Una altra de les característiques de la rehabilitació exterior de l’edifici és la façana que corresponia a la finca número 6, on s’aprecien tres textures diferents. Mentre que la part baixa té un aspecte més rústic, amb la textura pròpia de la paret amb un mixt de totxo, pedra i morter de calç, la zona del primer pis mostra un estucat amb carreus del segle XVII. “A la zona superior, en canvi, hem optat per un estuc pla per no competir amb les textures de la planta baixa i el primer pis”, explica l’arquitecte. Tant a aquest estuc com el de les altres parts de la façana se li ha donat un color “amb un to molt semblant al de les pedres que es conserven del passat”. En aquesta façana hi ha una finestra al damunt de la qual s’ha col·locat un escut recent de la família D’Argila.
Un altre escut que apareix a la façana de la finca del mig mostra un barret del tipus bonet, que podria haver estat d’un dels propietaris que va tenir l’edifici al segle XVII, Miquel Josep Bonet, segons ha explicat Josep Muntal, del Museu de Granollers. També n’hi havia un altre d’interior al primer pis que s’ha traslladat al segon.
Un altre element a destacar és la reinterpretació moderna que s’ha fet de la galeria de solana situada a la façana del tercer pis. “És una galeria típica de moltes cases de la ciutat, i que també podem veure a l’edifici de les galeries de la plaça de la Porxada”, comenta Cantarell. En aquest cas, Oliveras explica que s’ha fet “una gran obertura dividida a l’estil de les finestres geminades, amb unes columnes primes al mig. Així, suggereixen el que hi havia hagut antigament”.
UNA FONT DEL SEGLE XVI
Un dels elements més característics de l’interior, encara en obres, és una font del segle XVI, que quedarà integrada a l’espai comunitari, al vestíbul d’entrada de l’edifici, que tindrà un soterrani, un local a la planta baixa i dos habitatges al primer pis i al segon. A la planta baixa també es conserven diferents arcs i una part de la paret original que separava la finca 2 de la 4. Al llarg dels anys aquest edifici, ha sigut propietat de diferents famílies, i a vegades ha funcionat com tres cases diferents, i altres com a una, com és el cas actual.
