Crítica de cinema | Campeonex, de Javier Fesser

La primera entrega de Campeones (2018) ja va ser tot un èxit, i el seu missatge optimista, mostrant realitats que volem evitar o de les quals tenim uns prejudicis bestials, era realment necessari. En aquesta segona entrega, per temes enterament crematístics, Javier Fesser tenia el repte de reiterar el mateix missatge, però sense repetir-se, òbviament, ja que la nostra societat de l’espectacle és prou exigent per segons quines coses. Plena d’humor canalla i escenes enginyoses que recorden les de Mortadelo i Filemón, la història agafa uns verals que no semblen naturals, creant un efectisme barroer que acceptem per la tendresa general de la història i el lloable objectiu de tot plegat. Ara bé, en l’empenta de fer canvis, hi ha un element que fa massa tuf. Un nou personatge, en Brian, que pateix una atròfia muscular amb espina bífida i va amb cadira elèctrica és un gran gamer. Des d’aquí s’obre la porta a tot aquest món viciat de l’espectacle, que, a diferència del simple esport, necessita grans dosis de validació externa. Si amb la primera entrega tot girava en l’esperit d’autosuperació i del treball en equip dins d’un medi real, en aquesta segona entrega passem al deliri absolut, on un equip pot guanyar-ho tot tan sols amb bona fe i una percepció de la realitat un pèl esbiaixada. I més important que l’esport: la fama. Abans van ser esportistes, ara són esportistes i, encara millor, influencers. Que una colla d’adolescents vingui a demanar-te una foto és el triomf de veritat. Potser ara l’enfocament havia d’anar cap als joves, també. Potser s’havia de blanquejar la reputació dels videojocs, com si no ho estigués prou, potser calia acatar els interessos de Movistar, o els del govern... el cas és que es nota que ens la volen colar per algun lloc. Colar-nos, per exemple, una profunda espanyolitat basada en una policia molt bona i respectuosa i una pàtria que tracta les seves persones amb diversitat funcional com mereixen. Si algú espera crítica social, poca en trobarà; aquí només es busca la simpatia absoluta, que sol funcionar millor a l’hora d’atraure la gent a una causa que no pas la crítica. Les causes d’aquest film, però, semblen múltiples, i no només parlem de la conscienciació social sobre la nostra gent especial...

Crítica de cinema | Campeonex, de Javier Fesser

‘Tormented Souls II’

Estil ‘hygge’

‘Hamnet’, de Chloé Zhao

Productes de proximitat i quilòmetre zero

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Tanca la pastisseria Colomer, de Granollers, després de 60 anys

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

[VÍDEO] Els Bombers busquen l'ocupant d'una furgoneta arrossegada per la riera de Llinars

L'aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Activada l'alerta de l'Inuncat pel risc alt de pluges de més de 100 litres al Vallès Oriental

Mor a 79 anys Mario Valls, últim pastisser de la família de Can Mario de la Garriga

Suspès el judici pel crim del club de tir de Bellulla, a Canovelles