La curiosa història de l’església nova d’Oló i el matrimoni Roger-Vidal

L’església de l’Assumpció, o església nova d’Oló, no deixa ningú indiferent el primer cop que la veu. Darrere la seva singular arquitectura hi trobem un edifici que ajuda a entendre i explicar la història contemporània del municipi. I és que l’església es va construir de 1957 a 1963, en ple franquisme i en el punt àlgid de la industrialització de Santa Maria d’Oló. La industrialització d’Oló es va desenvolupar al llarg del segle XX, quan sortint del nucli antic de dalt al poble i seguint la carretera es va construir un eixample modern, en una zona plana i de més fàcil accés. La fàbrica López, de l’empresa Hemalosa, en va ser el motor. Als anys 50 els propietaris exercien, de fet, una gran influència sobre la política i la vida quotidiana al municipi i invertien en serveis per als treballadors de la fàbrica, com si es tractés d’una colònia tèxtil més. La faraònica església nova va ser el màxim exponent d’aquesta concepció d’amos del poble que tenia el matrimoni Roger-Vidal. Segons explica gent gran d’Oló, va ser un accident durant un viatge a Saragossa el que va propiciar la construcció del temple. La parella es va prometre que si es recuperava i se’n sortien n'aixecarien un. Una construcció que el 1955 feia falta al poble, ja que l’església parroquial quedava molt costa amunt al nucli antic. Ja fos per complir la promesa a ulls de Déu o per comoditat, el 3 de juliol d’aquell any Joan M. Roger va proposar a l’Ajuntament l’opció d’edificar l’església. Hemalosa hi va posar bona part dels terrenys, i l’Ajuntament alguns més que eren seus. El 1957 finalment s’autoritzava Carme Vidal, esposa de Joan M. Roger, a construir l’església. L’arquitecte fou Manuel Puig i Janer, el titular al consistori de l’Hospitalet de Llobregat. Com a constructor de l’obra es va contractar el mestre Ramon Camprubí, d’Oló mateix; i el decorador va ser Josep Artigues Basté, en aquell moment reconegut orfebre i pintor i qui segurament és l’artista més reputat dels que va prendre part en l’aixecament d’un temple amb uns vitralls, pintures i mosaics que tampoc deixen ningú indiferent. Veïns d’Oló i treballadors de la fàbrica també hi van jugar un paper important exercint de paletes, fusters i mecànics. El mobiliari de fusta, les instal·lacions elèctriques i els forjats es van fabricar, de fet, als mateixos tallers d’Hemalosa. Tot i utilitzar mà d’obra de la mateixa empresa, l’església va costar vuit milions de les antigues pessetes. El bisbe de Vic Ramon Masnou la va beneir el 29 de juny de 1963, i tal era la influència de la família Vidal que en van mantenir la propietat fins als anys 90, quan l’empresa va fer suspensió de pagaments. La percepció d’articular el poble com una colònia va fer que el matrimoni Roger-Vidal projectés el seu propi mausoleu al subterrani de l’església. Finalment, però, no es va utilitzar com a lloc d’enterrament i la cripta ha quedat abandonada. Durant un temps s’hi van guardar les carrosses que utilitzen els Reis Mags d’Orient quan visiten el poble per repartir regals a la canalla.

La curiosa història de l’església nova d’Oló i el matrimoni Roger-Vidal

El restaurant Les Voltes de Sant Sebastià, de Moià, arriba als 25 anys

Dos moianesos, a la direcció de l’associació més important d’escoltes de Catalunya

“El tatuatge és dels pocs oficis en què el client no té sempre la raó”

Ajuntaments i Diputació reforcen la coordinació per a Sant Miquel del Fai

LA PREGUNTA

Veu bé que els EUA posin aranzels a Mèxic, Canadà i la Xina?

Un atropellament mortal a Llinars afecta el servei de Rodalies

Mor un home de 53 anys a Vilamajor en caure-li al damunt un arbre

Dolços vallesans que triomfen

Retards a l’R2 per la presència d’una persona ferida a les vies prop de Granollers Centre

“El que em va passar va ser aleatori i no té cap sentit que me’n culpi”

El Montnegre i el Corredor s’ha convertit en l’àrea amb més densitat de senglars de Catalunya

Canvis de propietat a dos dels principals centres logístics del Vallès Oriental

La Papereria Buñuel, de Granollers, tanca després de 62 anys

Una ambulància queda atrapada al pont de l’estació de la Garriga

Mor un treballador d'una empresa de Moià després de caure-li una planxa de formigó al damunt