Dusan Tomic: “Maco és néixer en un lloc, però poder escollir on vius encara és més gran”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Dusan Tomic, de 45 anys, és actor, director i professor de teatre a Granollers i a Barcelona. Amb verb impetuós i passional, no desaprofita cap ocasió de fer tertúlia. Conversar amb ell és saborós, gairebé terapèutic. Vostè és de Novi Sad, a Sèrbia. O d’Austrohongària. Quan defineixo d’on vinc, explico que vaig néixer al sud de Sèrbia i, quan els meus pares van trobar feina a la TV nacional, van anar al nord, a Novi Sad. Per això, si em diuen: “D’on ets?”, responc que soc un príncep de dos imperis. De l’imperi otomà per la cultura que continua al sud i del nord que era l’imperi austrohongarès en la seva època. Aquesta barreja m’ha donat un caràcter molt exòtic i molt curiós. Els Balcans són barreja. Era l’esperit de la identitat de l’antiga Iugoslàvia, els cognoms estan barrejats. De fet, com aquí. Però tot allò ja s’ha acabat. Diu que s’ha acabat amb un punt de nostàlgia per l’antiga Iugoslàvia? La meva generació va veure començar la guerra amb 16 anys. I sempre dic que ens van robar la identitat. Érem la generació que mirava la MTV i, de cop i volta, no hi havia res a les botigues, veies la gent armada, la vida costava molt poc. Vam veure desaparèixer uns valors. Calia ser més espavilat en el sentit de corrompre, enganyar... El sistema socialista ens havia ensenyat a ser honestos, treballadors! I del socialisme vam passar a un nacionalisme molt embolicat amb la religió: els serbis, ortodoxos; els croats, catòlics; els bosnians, musulmans... Al principi, ets jove i l’únic que t’importa és passar-t’ho bé. Però m’adonava del patiment dels meus pares. Recordo passar Cap d’Any amb quatre patates i una cuixa de gall dindi. I dúiem Levi’s 501! Què és això? Sense llum, sense gas... Va ser un trencament molt radical. Vostè com es definiria? A vegades dic que com un socialista burgès. A la meva època no hi havia res privat i ara veus que hi ha gent que prospera fent negocis foscos o que hi ha molta criminalitat. Això és molt impactant perquè hem tingut una formació que és la que és. Però has d’integrar-te de la nit al dia a la nova situació. Per exemple, només podies evitar la guerra si estudiaves medicina, electrònica o mecànica. Fent aquests estudis podies alliberar-te del servei militar, la resta, tots soldats. I, és clar, jo havia entrat a l’acadèmia de l’art! Després d’anys de pau, ha canviat la nostra percepció de Sèrbia? Jo vaig arribar aquí el 1998 i no era gaire ben rebut. O sigui, portava el pes de ser serbi: “És que vosaltres els serbis...”, em deien. I jo responia: “Què vols dir vosaltres? Jo hi soc en aquest vosaltres?” T’ho dic de debò, a mi se’m va despertar la identitat aquí [riu]. A Sèrbia tenim un acudit, l’humor ens ajuda molt. I diu: “En què s’assemblen Sèrbia i Nokia? En el fet que cada cop treuen un model més petit.” Fem molta broma amb això. Diuen que els Balcans són sang i mel. Com va arribar a Catalunya? Amb una motxilla i 500 euros. Res més. La meva germana es va vendre el seu piano i em va donar els diners per al viatge. Jo tenia una carta d’invitació de l’Institut del Teatre de Terrassa per venir perquè ja m’havia llicenciat a Sèrbia i havia treballat amb una professora anglesa de l’Institut. Vaig venir a veure què m’oferia la vida i tenia clar que no tornaria. I l’arribada a Granollers? Vaig conèixer una noia que és de Granollers i va néixer l’amor, ara farà uns 15 anys, i aquí han nascut els meus dos fills. Maco és néixer en un lloc, però poder escollir on viure encara és més gran. A la meva mare li va costar acceptar-ho perquè jo tenia un futur prometedor d’actor a Sèrbia. Però com diuen els meus fills: “Papa, a Granollers et coneix tothom!” I em quedo amb aquesta estimació. Treballo a Arsènic, faig coses culturals a la ciutat... i també treballo a Barcelona, però allò és una altra cosa. El que és important és tenir una base, tenir una llar. I, per a mi, Granollers és això. [caption id="attachment_128797" align="alignnone" width="400"] Dusan Tomic, granollerí de Sèrbia / Griselda Escrigas[/caption]

Dusan Tomic: “Maco és néixer en un lloc, però poder escollir on vius encara és més gran”

L’Ascensió: cinc fires connectades

L’Ascensió gira la vista a l’entorn i pica l’ullet al Tour en la 74a edició

Musik N Viu tindrà Dan Peralbo i Baya Baye entre els caps de cartell

Granollers obre les fires i festes de l’Ascensió amb el pregó de Teresa Llobet

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Mor un home per aturada cardiorespiratòria al Mercadona de l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Obert judici oral a l’exalcaldessa i l’arquitecte municipal de Vilanova per prevaricació urbanística

Un recorregut per les obres de desdoblament de la línia R3 entre Parets i la Garriga

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

[VÍDEO] L'equip estatal de natació artística estrena la nova piscina municipal de Granollers

Un guàrdia municipal de Gualba salva un home després d’una aturada cardíaca durant un incendi

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Onze municipis vallesans obriran franges perimetrals en urbanitzacions entre 2026 i 2027

Jan Santaló: “Per primer cop, fem un pla urbanístic que parla d’aturar el creixement a l'Ametlla”

Aprendre a viure un altre cop amb una malaltia