Eduardo Abarca: “La immigració és l’efecte col·lateral de la globalització”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Eduardo Abarca, de 63 anys, viu a Lliçà d’Amunt i ha viscut a Granollers. El seu avi català es dedicava a fer campanes i va marxar a l’Argentina a començaments del segle XX. Si cal sentir-se res, ell se sent “retornat”. Quant temps fa que és a la comarca? Disseny anys, vaig arribar el 2001. El meu avi i la meva àvia eren catalans i quan vaig arribar ho vaig fer per allò que anomenaven “los retornados”. “Los retornados”? Abans de marxar a l’Argentina, el meu avi feia campanes d’església aquí a Catalunya. I la figura dels retornados és justament això: gent o les seves famílies d’origen català que un dia van tornar cap aquí. I per què va marxar el seu avi? Per feina. Ho va fer a principis del 1900. Van marxar ell i 26 persones més a construir un pantà a l’Argentina. Pel seu ofici de ferrer, el meu avi havia de fer les comportes d’aquell pantà. I després de l’obra, en una ciutat molt maca que es diu Bialet Massé, li van concedir terres. I una mica igual la meva àvia: va deixar la seva Barcelona natal i va marxar cap allà. El meu pare, no. El meu pare és argentí. Quan era petit, vaig viure amb molts costums que no sabia ben bé d’on eren. Amb el temps, em vaig adonar que no eren res més que costums i maneres de fer catalanes. Vostè creu en el karma? Què vol dir? Doncs que molt sovint fem coses, no sabem ben bé per què, però que semblen connectades. Ara fa uns dies vaig ser a la festa del Vilamagore Medieval, a Sant Pere de Vilamajor. I allà vaig voler anar a dibuixar les seves campanes, suposo que per aquella cosa de l’avi i les seves campanes. El meu pare també dibuixava molt. Suposo que per això la vocació de dibuixar. Però vostè és economista. Sóc llicenciat en Administració d’Empreses i vaig fer un màster d’Economia Internacional a Barcelona. L’economia sempre m’ha agradat. I, mira que és curiós: un dels fenòmens que estudiàvem en aquell temps era la globalització, que no és altra cosa que la llibertat dels capitals i les empreses d’anar al país o al lloc que sigui. En aquella època potser no es va preveure que la globalització també implicaria el moviment de persones. Mirem què està passant amb la immigració aquí mateix a Espanya o a França o a Itàlia o als EUA. Es vol posar portes al que és una onada que no es pot aturar. A mi em sembla que la immigració és l’efecte col·lateral de la globalització, és una conseqüència del sistema econòmic. Amb més obstacles o amb més fronteres, com diu aquest Pablo Casado del PP, per exemple, no ho pararan pas. Quan va decidir marxar de l’Argentina? Treballava fent projectes d’inversió, però la cosa a l’Argentina es va posar molt i molt difícil. I el 2000 vaig decidir venir cap aquí pensant que seria fàcil. Em va costar molt trobar un forat per treballar en allò meu. Hores d’ara, vostè fa de dibuixant i il·lustrador. Què hi troba en el dibuix? Per a mi, el dibuix és com una teràpia. Tots generem energia, oi? I aquesta energia l’hem de treure per algun lloc. Hi ha gent que fa ioga, hi ha qui balla, hi ha qui corre... Sense anar gaire lluny, la meva neta fa teatre. Cadascú despleguem l’energia com podem. La persona necessita canalitzar la seva energia. Lamentablement, amb el sistema capitalista actual, tota aquesta energia es transmet a la feina. Per això la feina és tan important per a tothom. Sense feina, no es pot viure. És una qüestió d’energia. També és una qüestió econòmica, naturalment. El dibuix, per a mi, és el que fa que em llevi al matí. I sempre tinc coses i projectes. S’imagina tornant a l’Argentina? No gaire. Representa que hauria de tornar des de fa nou anys... Els meus fills són aquí... Som com les plantes i no m’agradaria que em tornessin a canviar de torreta. [caption id="attachment_121057" align="alignnone" width="400"] Eduardo Abarca, lliçanenc de Córdoba (Argentina) / Griselda Escrigas[/caption]

Eduardo Abarca: “La immigració és l’efecte col·lateral de la globalització”

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

Es presenta ‘Els dijous blaus del doctor Pagès’ a l’Anònims de Granollers

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet