Sarah Khan | La globalització, la urbanització i la tecnologia fan que les llengües dominants com l’anglès, el xinès, el mandarí, l’espanyol, l’àrab i l’hindi es puguin propagar amb més facilitat. En canvi, les llengües mitjanes i les minoritàries resulten cada cop més perjudicades, sovint relegades per sistemes d’ensenyament que afavoreixen les llengües dominants. Un estudi recent sobre l’ús de les llengües ens fa la radiografia de la situació en el context de la UVic-UCC.
Una enquesta amb 1.655 membres de la comunitat universitària confirma que el 77% dels enquestats tenen el català com a primera llengua i un 87,8%, com a llengua d’ús habitual. Aquestes xifres realment contrasten amb les d’altres universitats ubicades a Barcelona, on hi ha més entrebancs per al coneixement i l’ús del català, amb un ús més marginal al carrer, una proporció d’estudiants catalanoparlants més petita i més estudiants internacionals que venen a aprendre castellà.
La UVic clarament és un cas particular, però, tot i ser al cor de Catalunya, evidentment no s’hi parla només el català. Els catalanoparlants representats en les xifres anteriors tenen altres llengües que parlen, escriuen, llegeixen i escolten: el català (87,8%), el castellà (72,2%), l’anglès (31,6%) i el francès (9,8%). A part de l’oferta de graus en català, la UVic té un percentatge d’assignatures i graus en anglès, adreçats als estudiants internacionals, fet que fa que l’anglès es faci servir com a llengua franca, i també hi ha un percentatge notable d’estudiants francesos que estudien el grau de Fisioteràpia. Català, castellà, anglès i francès, quatre llengües. Però si cavem una mica més a fons també hi ha alemany, amazic, àrab, aranès, cantonès, danès, diakhanké, eslovac, eusquera, gallec, gal·lès, hausa, hindi, hongarès, italià, lituà, llenguatge de signes català, mandarí, neerlandès, nepalès, noruec, panjabi, portuguès, pular, romanès, rus, suec, twi, ucraïnès, urdú, wòlof…
Hi ha les llengües oficials de l’Estat espanyol, llengües patrimonials (apreses a casa però no utilitzades per manca d’oportunitats socials), llengües amb més o menys prestigi o valor de mercat, llengües no parlades, llengües del continent africà, llengües europees, llengües del subcontinent indi, llengües de la Xina, llengües escrites en altres escriptures, llengües escrites de dreta a esquerra i llengües parlades i no escrites.
Totes aquestes llengües, pensaments i cultures són un reflex de la societat on vivim, una riquesa que dona forma al patrimoni multilingüe de la UVic. Es podrien veure aquestes diferències com una càrrega, però, des del punt de vista dels lingüistes, es perceben com a oportunitats transformadores per crear sinergies entre aquest patrimoni lingüístic i els coneixements que informaran els actors de la societat del futur.
Una col·laboració de Glossa-Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (UVic-UCC)
