Anna Vallbona González
Quan ens plantegem l’aprenentatge d’una llengua estrangera, com ara l’anglès, sovint pensem en les quatre habilitats: escoltar, llegir, escriure i parlar. Segurament també ens venen al cap la gramàtica i el vocabulari. De ben segur que molts de nosaltres no pensem pas en un element tan important com tots aquests altres: la pronunciació. Quants de nosaltres hem tingut l’oportunitat de conèixer i entendre aspectes fonamentals de la pronunciació de la llengua que volem aprendre?
La pronunciació és un element fonamental en l’aprenentatge de qualsevol llengua estrangera, que repercuteix directament en la capacitat de l’alumne per comunicar-se de manera efectiva i ser entès per parlants nadius i no nadius de la llengua. Els dies en què a les classes l’alumnat només treballava habilitats de lectura i escriptura en llengua anglesa ja són passats. La pronunciació clara i precisa és essencial, tant per a la producció oral com per a l’escolta. Tot i que sovint es passa per alt, la instrucció de la pronunciació és bàsica per desenvolupar la competència comunicativa i la fluïdesa general. Encara que la gramàtica i el vocabulari de l’estudiantat siguin rigorosos i precisos, si la pronunciació no és mínimament acurada, la comunicació no serà fluida i fracassarà.
De ben segur que alguns de nosaltres ens hem proposat allò de “sonar com un nadiu”. I quin model hem de seguir, doncs? Què vol dir tenir una bona pronunciació en llengua estrangera? A qui hem d’imitar? Com sona un nadiu? La resposta a aquestes preguntes és certament problemàtica. Hi ha tantes varietats d’anglès i tantes variacions dins de les varietats que esdevé gairebé impossible definir quin és el model a imitar. Potser un dels objectius més realistes és procurar una pronunciació intel·ligible que faci que parlants nadius i no nadius es puguin entendre fàcilment. No és pas una mala cosa dir que l’orador procedeix d’un país o d’una regió en particular, sempre que aquest orador pugui ser entès pels altres. Al capdavall, tots aportem a la llengua estrangera característiques pròpies de la nostra o nostres primeres llengües.
Com arribem a tenir una pronunciació intel·ligible? La clau rau en la formació, en oferir als estudiants activitats que explícitament els ajudin a desenvolupar la consciència fonològica de la llengua que volen aprendre. Cal incloure a les classes d’anglès o de qualsevol llengua estrangera activitats que combinin la producció dels sons propis de la llengua que volem aprendre amb activitats que desenvolupin aspectes més musicals de la pronunciació, com ara el ritme i l’entonació. Ens cal saber que el pèndol oscil·la entre la correcció dels sons i la musicalitat de la llengua per garantir una bona comunicació.
Glossa-Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (UVic-UCC)
{{ comment.text }}