El procés de preservació del menhir de Collsacreu, a Vallgorguina, ha fet un nou pas. La Diputació de Barcelona ja té enllestit el projecte d’intervenció d’aquest monument megalític, que es troba en una clariana del bosc dins el Parc del Montnegre i el Corredor, a prop de la urbanització de Collsacreu.
Segons aquest projecte, que ha dirigit el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), es preveu una inversió de 40.622 euros, i té com a objectiu l’estudi, la consolidació i la restauració del menhir, així com la seva restitució volumètrica, ajuntant els dos fragments que el formen, i la seva col·locació de forma vertical.
El projecte també preveu fer visitable l’indret al públic en general de forma segura per als visitants, i el monument, en el seu entorn original. El menhir es troba en l’anomenat pla de les Bruixes, on domina el sauló, un tipus de sòl molt compacte i amb poca vegetació.
El menhir està fet de granit, un tipus de roca pròpia de la geologia d’aquesta zona de la serralada Litoral. És ajagut a terra de forma aïllada i sense cap context arqueològic conegut, ara per ara, al seu voltant.
“Estem molt contents que es pugui fer tota aquesta intervenció, ja que tot ajuda a portar visitants al municipi, i això sempre ens convé”, comenta l’alcalde de Vallgorguina, Joan Mora, que també destaca el dolmen de Vallgorguina.
Aquesta intervenció, però, prevista per fer al llarg d’aquest any o el que ve, arriba després d’algunes primeres passes fetes fa uns anys encarades a recuperar aquesta monument. “Ja fa molt temps que anem darrere el menhir. Havíem demanat subvencions al Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, que ens els va concedir i es van poder fer els primers treballs, perquè ja se sabia que hi havia una pedra llarga, que estava tombada i també molt colgada, a uns 30 metres de les últimes cases de la urbanització Collsacreu.”
Així, amb la intervenció arqueològica del 2018 es va excavar tot el perímetre del menhir per deixar-lo descobert. Les seves dimensions aproximades són de 2,45 metres de longitud per uns 85 centímetres d’amplada. La part visible presenta una morfologia amb dues cares grans i amples i altres dues cares més estretes que voldrien representar o simbolitzar una silueta o perfil antropomorf.
“Quan es van fer els treballs es va comprovar que li faltava un tros a la part superior, a la més ampla, que al final es va trobar uns metres muntanya avall.” L’alcalde explica que el menhir es troba en un turonet amb pendent per les dues bandes.
Totes les superfícies van ser repicades fins a aconseguir uns perfils suaus i llisos, i en la part superior de la figura sembla que s’ha retallat la pedra amb una morfologia semicircular i després es va repicar com la resta de la seva superfície. “Ara es faran els treballs definitius, d’unir les dues pedres i posar-les en forma vertical, la seva posició natural”, explica l’alcalde.
{{ comment.text }}