El so de caminar | Conèixer els camins

Fa més d’un segle que la companyia girava pel territori oferint el seu do. Nòmades, d’un origen oblidat, viatjaven amb la casa a sobre per tots els indrets, només amb la intensió de viure del que es trobaven pel camí. Per molts eren uns pocavergonyes que s’aprofitaven de la gent humil que es trobaven, per altres eren una distracció i un divertiment a la monotonia diària i per alguns en depenia la sort. Quan arribaven a un poble, on si els deixaven feien una estada de pocs dies, acampaven als afores del municipi, on instal·laven una mena de carpa i als vespres, quan tothom havia acabat la jornada, hi feien el seu espectacle, amb la finalitat de guanyar alguns cèntims i aliments per subsistir un dia més. Dins la companyia, tots participaven d’una manera o altra en l’esdeveniment, tots tenien alguna habilitat per ensenyar i sorprendre els espectadors, demostraven que hi ha coses que van més enllà de la realitat. Un dels números més esperats, pels pobles que ja els havien vist alguna vegada, i que marcaven més als que gaudien de la companyia i el seu espectacle per primer cop, era el de la fetillera del grup, que molts anomenaven una bruixa de veritat, que exercia l’art de predir el futur mitjançant l’examen de les línies, prominències i altres característiques de la mà dels vilatans que s’oferien voluntaris durant l’espectacle. La gràcia d’aquesta fetillera era que pronosticava, o si més no guiava subtilment el poble cap a la prosperitat. I s’ha comprovat que aquells que se la creien han persistit i avui encara tenen bons auguris. Amb els anys s’ha descobert el truc, que no l’engany, que desenvolupava la fetillera per dictaminar coses positives a aquells que se l’escoltaven. Resulta que el primer que feia quan arribava era una descoberta de l’entorn. Resseguia els camins per descobrir com era aquell poble i com vivien els seus habitants. Si eren de bon caminar volia dir que hi havia qui els cuidava i, per tant, hi predominava l’harmonia. Si l’aigua havia erosionat els corriols deduïa que tenien bones reserves i els portaria benestar econòmic. O si els camps eren ben treballats i productius significava que hi havia cooperació. Llavors davant de tots, amb la mà d’algú, relacionava les línies d’aquesta amb els camins que havia recorregut, interpretant l’individu com un representant del col·lectiu que l’observava. Subtilment, els guiava en accions de present per complir els seus pronòstics. La fetillera exercia d’enllaç entre la natura i les persones, que normalment miraven sempre més enllà, prioritzaven entendre l’univers abans de comprendre el cicle natural de les coses. El seu do era saber que la majoria s’ancoren al passat per projectar-lo al futur descuidant-se de viure el present. Comprenia que les mans s’han anat constituint amb el seu treball com els camins de l’entorn s’han format pel pas dels que hi transiten. D’aquesta manera els conduïa a seguir la inèrcia de viure l’ara per fer que el demà sigui el millor possible.

El so de caminar | Conèixer els camins

‘Allium sativum’

‘Stranger Things’ (T5)

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

Un nou propòsit

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Troben en una casa de Cànoves un gat perdut a Albacete

La botiga de fotografia Digital Print, de Granollers, tanca després de 43 anys

Canvis al govern de Granollers: Rudy Benza assumeix via pública, residus i manteniment

Salvador Illa, a l'hospital després de patir una indisposició mentre practicava esport

Esau Kemboi i Beyhelem Nega guanyen la Mitja en la 40a edició

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Granollers començarà les obres de la quarta bressol al segon trimestre

Els metges de la Vall d'Hebron diagnostiquen a Illa una osteomielitis púbica provocada per un bacteri

Un cotxe topa amb un mur a la plaça de Can Comas de Granollers en sortir d’un pàrquing

Arnau Torrillas, únic aspirant de Junts a l’alcaldia de Granollers