‘Els Catarres X: Secrets i confessions d’una dècada salvatge’ (Halley Books) és el llibre amb què el grup d’Aiguafreda ha volgut despullar la seva història davant el periodista Jordi Basté.
El títol és el resultat de múltiples dinars i trobades durant les quals els músics es van obrir al periodista i van repassar una dècada, sense por a relatar els seus pitjors moments personals i com a banda. Volien “explicar-ho tot” i especialment allò que normalment no transcendeix, els mals moments, corrobora Joan Riera.
“Els Catarres són persones, i en alguns moments ho han passat molt malament”, destaca Basté, que va acceptar fer de notari del grup si aquest accedia a no amagar res. “De tot el que van vomitat, han tocat molt poca cosa”, diu agraït.
El llibre, que es publicarà aquest dijous, explica deu anys d’anècdotes, secrets i confessions d’Els Catarres sota la mirada de Jordi Basté, en un to íntim, sincer i amb documents inèdits -alguns de sonors i gràfics a través de QRs. Els protagonistes són Èric Vergés, Roser Cruells i Joan Riera, els tres integrants del grup.
En plena pandèmia va arribar l’hora de commemorar una dècada als escenaris. I com que de concerts en podien fer més aviat pocs, van decidir que la celebració tindria forma de llibre. Van pensar en Jordi Basté, i aquest va acceptar encantat, diu a l’ACN, però va posar una condició: poder escriure més enllà d’una biografia convencional, i poder explicar coses que a ells mai se’ls hagués passat pel cap” (fer-les públiques).
Sense pèls a la llengua
Coincidint amb aquesta petició, sembla que el grup també volia fer un producte on exposar no allò que “la gent ja sap”, si no altres coses. “Amb el llibre ens hem autodescobert individualment i també com a grup”, celebra Jan riera. I anant encara més enllà, assegura que els ha interessat particularment explicar “allò que els ha anat malament”, des de crisis personals fins a situacions delicades per l’esdevenir del grup.
“Els vaig dir: expliqueu-m’ho tot, buideu-ho, no tingueu por de mi, que després ja triarem; i la veritat és que de tot el que em van dir, han tocat molt poca cosa”, constata Jordi Basté, agraït per la confiança i satisfet amb el resultat final. “A mi em sembla interessantíssim”, segueix, perquè és la història de tres amics que fan música, amb els seus alts i baixos, les seves angoixes i pors; en el fons, perquè és la gràcia de veure’ls terrenals”.
Roser Vergés diu que les converses i trobades amb Basté els han fet reviure aquests últims deu anys. En part, gràcies a una memòria –asseguren- prodigiosa de Riera. “Ens hem adonat que hem estat molt afortunats del que hem viscut, amb moments molt crítics i moments gloriosos, però súper afortunats d’estar vivint tota aquesta història”.
Regressió a la infantesa
“És gairebé una regressió a la seva infantesa, amb una capacitat de record bestial”, abunda Basté. El periodista es confessa admirat pel volum i la varietat d’objectes i documents que testimonien la seva història. “Els envejo, tenen la síndrome de Diògenes, i per això aquest no és només un llibre de text si no un lloc on trobar peces gairebé museístiques de la seva història”, exclama.
Entre d’altres documents, ‘Els Catarres X: secrets i confessions d’una dècada salvatge’ recull els correus electrònics amb els quals l’any 2010 l’Èric Vergés i el Joan Riera van intentar convèncer la Roser Cruells per unir-se al grup, d’un estil que aleshores definien com “folk ballable en català”.
A més, el llibre repassa desenganys d’Els Catarres amb la indústria de la música, així com concerts internacionals, confessions i ensurts, com quan l’amor va posar en perill la continuïtat del grup o quan en Joan va fer un exercici d’autoestima que va acabar inspirant la cançó ‘Jenifer’, segons detalla un comunicat de l’editorial.
{{ comment.text }}