Els millors minuts… | Dies de glòria de l’italo-disco

Pels que mai hem tingut cap habilitat a lligar, les hores infinites fent el préssec les nits de dissabte o les tardes de diumenge a les discoteques dels anys vuitanta i noranta és la pèrdua de temps més miserable que recordo. Si a més d’haver de sobreviure a un ambient postís i decadent hi afegim el meu inexistent sentit del ritme a l’hora de ballar, ja us podeu imaginar que el temps es multiplicava exponencialment, en espera que els amics es posessin d’acord a marxar del Karibú, el Roc34 o el Masters, tot i que en aquest últim cas, com que era a Ripoll mateix, no necessitava gaires complicitats a l’hora de tornar a casa. Si a tot plegat hi sumem la gairebé obligatorietat de vestir-se com si anessis a un casament, que alguns locals no et deixaven entrar en vambes, i que a la porta havies de superar la presència dels porters, que curiosament sempre donaven preferència a les noies –sobretot si duien un bon escot–, el resultat és que o bé eres mentalment centrat, o bé en sortir-ne ja podies anar directament al neuròleg. La música tampoc resultava cap ajuda. Els discjòqueis semblaven tenir una obsessió pels ritmes més fàcils, de vegades al límit del delicte, però que teòricament eren “els que agraden a la gent”. Que jo ho recordi mai m’havien demanat l’opinió, però en cas d’haver-ho fet els hauria deixat clar que pensava que eren cançons de merda. De fet, tan grossa com un piano. Malgrat aquesta immersió en una subcultura musical que sovint no tenia uns mínims, i que es van enfonsar encara més amb el que es va conèixer com a makina o bakalao –ignorant generalment bandes que feien música de ball o industrial amb pedigrí, tipus Front 242 o New Order–, sempre hi havia algun moment que se salvava, ni que fos per comparació amb la degradació habitual. El cas de l’spaghetti-disco o italo-disco va resultar emblemàtic. Els seus inicis es reivindiquen sovint en una banda coetània de l’època d’esplendor de les discoteques dels setanta. La Bionda era el duet format pels germans Carmelo i Michelangelo La Bionda, encara que sovint les portades dels seus àlbums, plens de noies amb cames quilomètriques, semblaven indicar que eren un grup molt més nombrós. El tema Bandido sonava als juke-box de qualsevol local d’oci, alternant amb el Shine a Little Love de l’ELO, el Tragedy dels Bee Gees o els hits de Los Pecos, Pedro Marín i les Baccara. Mentre als vuitanta els Bionda destinaven els seus esforços a la música de bandes sonores italianes, en competència directa amb els també germans Guido i Maurizio de Angelis –Oliver Onions–, alhora van diversificar la seva oferta amb la producció d’altres músics. L’italo-disco segurament no seria el mateix sense La Bionda. El subgènere va permetre’ns conèixer Miko Mission, Gazebo, Silver Pozzoli, Baltimora, O’Gar i centenars de cantants que sobre una base sintetitzada i cançons bàsiques feien que la gent mogués el cos a les pistes de ball, sense cap mena de sentit del ridícul. L’èxit va tenir tanta repercussió que altres països com el Canadà, Alemanya i també Catalunya patíssim rèpliques de diversa intensitat, algunes d’innecessàries i d’altres –sobretot veient l’evolució de la música comercial, de ball, i la urbana del futur– prou aprofitables encara. L’electropop i l’eurodisco en són els hereus més avantatjats. 20 de setembre de 1979La Bionda publica l’àlbum Bandido, embrió de l’eurodisco

Els millors minuts… | Dies de glòria de l’italo-disco

El 9 de glossa | Transitar per les llengües i arribar al català

“Ni el més optimista no podia imaginar que Lamine Yamal seria el que és ara amb només 18 anys”

Barretes proteiques: són efectives i saludables?

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Mor David Salicrú a 58 anys, “peça clau” de la Comitiva del Ganxet dels Blancs de Granollers

Protecció Civil alerta del risc de nevades al Vallès Oriental

Enderroquen les restes de l'edifici de l'antiga disctoca Privat, entre Canovelles i l'Ametlla

[ACTUALITZACIÓ] Pessic del primer premi del sorteig de Reis a Mollet

El jutjat de Granollers va negar la situació de vulnerabilitat a una família desnonada

Empreses que gestionen menjadors escolars a Mollet denuncien que fa 16 mesos que l'Ajuntament no paga

La nevada emblanquina les cotes altes del Vallès Oriental i el termòmetre baixa fins als 5 graus de màxima a la comarca

Reckitt completa la venda de marques de la llar i de la planta de Granollers

Què va passar amb el tren que havia de portar els Reis Mags fins a Cardedeu?

La Generalitat proposa afegir 26 expedicions al bus exprés de la vall del Tenes