L’obra, segons ha explicat la seva autora, es titula The source, “que vol dir ‘font’ i ‘origen’”, i va ser escollida per una comissió entre altres candidats que havien estat seleccionats per presentar idees per fer una obra d’art públic en un espai de la ciutat. Aquesta convocatòria, segons ha explicat Partegàs, la fa la secció d’art públic del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Nova York. En aquest cas, “l’oportunitat d’obra pública va sorgir quan van decidir transformar el que era un tros de carrer en una plaça de vianants”. El carrer és el 175 amb Broadway, situat en el barri Washington Heights a la part més nord de l’illa de Manhattan. La plaça es diu de las Américas perquè és un barri amb molt veïnatge hispànic, sobretot de la República Dominicana.
“La meva font es va inspirar en el nom de la plaça, el veïnatge i la realitat actual neoyorquina”, explica l’artista de la Garriga, que fa ….. anys que viu a Nova York. La part superior de la font presenta quatre composicions inspirades en patrons artesans que pertanyen a diferents grups culturals que formen les Amèriques: “Vaig investigar artesanies des d’Inques, Navajo, Intuit, Taino, Mayes… Per tant, aquesta part de la font ve a representar els origens de molta gent que conforma el barri de Washington Heights o Nova York. I també representa el passat el que està lluny”.
D’altra banda, la part de baix està formada per unes plaques de ciment pigmentat de colors, “amb unes marques del que aquí es coneix com “caixes de llet”. Es tracta d’unes caixes de plàstic amb les quals es reparteix llet i altres queviures a les botigues, però que tothom arreplega i fa servir per seure, segons explica Partegàs. “Es veuen per tota la ciutat. És un element molt comú, molt popular, vernacular, que parla d’una ciutat en constant moviment, amb caràcter espontani, temporal, precari, renovable, mòbil. Aquestes caixes es troben a tot arreu amb funcions diferents”. Partegàs explica que poden servir de seients per a jubilats i per als venedors ambulants, mentre que els estudiants les acumulen i en fan prestatges. Altres les fan servir com a cistell de la bicicleta, com a caixes per guardar tot tipus de coses… “És un element que passa de mà en mà, es renova i es transforma. Per tant, aquesta part de la font fa referència a l’aquí i a l’ara, a Nova York, al present i a on estem tot junts”, comenta l’artista, afincada de nou a la ciutat dels gratacels, on fa de professora d’escultura a l’ State University of New York Purchase. Anteriorment ja havia viscut 13 anys a Brooklyn, NY. Després, entre els anys 2011 i 2015, va marxar a Richmond, Virgínia, per treballar a la Virginia Commonwealth University com a professora d’escultura. .
