La festa gran de Laura Garriga

El teatre El Patronat de la Garriga es va vestir de gala, literalment, per acollir la presentació del primer EP de Laura Garriga, Parla’m de tu (2023). En un lateral de l’escenari, darrere de les coristes, hi havia una taula parada com si s’hi hagués de celebrar una revetlla. A sobre seu, una garlanda de banderoles confirmava que efectivament allò era una festa. La posada de llarg d’una obra que perfila la cantant garriguenca com un nou valor a l’alça dins de l’escena musical vallesana. Garriga jugava a casa i ho va saber aprofitar a l’hora de defensar un cançoner propi que beu del soul de tota la vida i de les formes més orgàniques i anyenques del rock. També a l’hora d’amanir el repertori amb tot un arsenal de versions que d’alguna manera van explicar qui és i d’on ve la vocalista. Defensa de la llenguaVa començar tota sola al piano, amb una lectura intimista de Your Song, el clàssic d’Elton John, abans d’irrompre tota la banda –deu músics en total, destacant la presència del guitarrista Carles Riba– amb l’aclaparador ritme funk de “La meva”. A mitja cançó, mentre feia una aferrissada defensa de la llengua catalana en clau de rap, va rebre una sonora ovació del públic. Semblava un dels moments climàtics del concert, però només era el principi. Amb una veu profunda i serena, sensual en ocasions i poderosa en tot moment, va enfilar el “Dancing in the Moonlight” de Boffalongo –recuperat en ple segle XXI per Toploader– com si fos un himne d’estadi de Tina Turner, i va acabar de posar la platea de potes enlaire amb “Ain’t No Mountain High Enough” de Marvin Gaye i Tammy Terrell. Un dels grans duets vocals de la història de la música pop, cantat a una sola veu –fins ara només Diana Ross s’hi havia atrevit–. De seguida s’ha dit. Paisatges introspectiuVa tornar al cançoner propi amb els paisatges introspectius de “Parla’m de tu”. Va citar a Aretha Franlkin –“(You Make Me Feel Like) A Natural Woman”– i Nina Simone –“Feeling Good”–. Va rebaixar revolucions amb la crepuscular balada d’estètica fifties “Ara que te’n vas”. I va fer ballar el respectable amb “No”, un dinàmic rock’n’roll amb missatge feminista, preàmbul de la joia de la corona del repertori, “Abans que tot es trenqui”, tota una perla country rock evocadora de registres com el dels enyorats Bars. Es va acomiadar amb “Que tinguem sort”, el clàssic de Lluís Llach, que va despatxar com si es tractés d’un vell espiritual afroamericà, amb tot el respectable novament dempeus i Laura Garriga presumint d’una fortalesa escènica tan sòlida com es preveu el seu futur a curt termini.

La festa gran de Laura Garriga

Granollers homenatja Armand Parellada a la Nau B1

Guillem Gisbert i la Rondalla Puiggraciós, junts a l’escenari del Teatre Auditori de Granollers

Víctor Braojos fa el seu primer recital complet al Palau de la Música Catalana

Els mítics Dusminguet, de la Garriga, tornen per una nit

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Un tercer premi del sorteig del Nen esquitxa a la Torreta

El segon tall per desdoblar l’R3 s’allargarà entre 10 i 12 mesos

Un quiosquer de Lliçà d'Amunt converteix part del negoci en una botiga de segona mà

Un ferit lleu en un foc que crema una cuina en un pis de la Garriga

L’habitatge cooperatiu, alternativa al Vallès Oriental

L'ermita de Sant Hilari de Cardedeu estrenarà campana per l'aplec de diumenge

La setena farmàcia de la Garriga obrirà aquest any

El restaurant Layon, de Granollers, encara l’última setmana

Onze empreses vallesanes, entre les 500 pimes de l’Estat amb més creixement

Nadir Louah, de les Franqueses, millor jugador del món de la Kings League