La festa gran de Laura Garriga

El teatre El Patronat de la Garriga es va vestir de gala, literalment, per acollir la presentació del primer EP de Laura Garriga, Parla’m de tu (2023). En un lateral de l’escenari, darrere de les coristes, hi havia una taula parada com si s’hi hagués de celebrar una revetlla. A sobre seu, una garlanda de banderoles confirmava que efectivament allò era una festa. La posada de llarg d’una obra que perfila la cantant garriguenca com un nou valor a l’alça dins de l’escena musical vallesana. Garriga jugava a casa i ho va saber aprofitar a l’hora de defensar un cançoner propi que beu del soul de tota la vida i de les formes més orgàniques i anyenques del rock. També a l’hora d’amanir el repertori amb tot un arsenal de versions que d’alguna manera van explicar qui és i d’on ve la vocalista. Defensa de la llenguaVa començar tota sola al piano, amb una lectura intimista de Your Song, el clàssic d’Elton John, abans d’irrompre tota la banda –deu músics en total, destacant la presència del guitarrista Carles Riba– amb l’aclaparador ritme funk de “La meva”. A mitja cançó, mentre feia una aferrissada defensa de la llengua catalana en clau de rap, va rebre una sonora ovació del públic. Semblava un dels moments climàtics del concert, però només era el principi. Amb una veu profunda i serena, sensual en ocasions i poderosa en tot moment, va enfilar el “Dancing in the Moonlight” de Boffalongo –recuperat en ple segle XXI per Toploader– com si fos un himne d’estadi de Tina Turner, i va acabar de posar la platea de potes enlaire amb “Ain’t No Mountain High Enough” de Marvin Gaye i Tammy Terrell. Un dels grans duets vocals de la història de la música pop, cantat a una sola veu –fins ara només Diana Ross s’hi havia atrevit–. De seguida s’ha dit. Paisatges introspectiuVa tornar al cançoner propi amb els paisatges introspectius de “Parla’m de tu”. Va citar a Aretha Franlkin –“(You Make Me Feel Like) A Natural Woman”– i Nina Simone –“Feeling Good”–. Va rebaixar revolucions amb la crepuscular balada d’estètica fifties “Ara que te’n vas”. I va fer ballar el respectable amb “No”, un dinàmic rock’n’roll amb missatge feminista, preàmbul de la joia de la corona del repertori, “Abans que tot es trenqui”, tota una perla country rock evocadora de registres com el dels enyorats Bars. Es va acomiadar amb “Que tinguem sort”, el clàssic de Lluís Llach, que va despatxar com si es tractés d’un vell espiritual afroamericà, amb tot el respectable novament dempeus i Laura Garriga presumint d’una fortalesa escènica tan sòlida com es preveu el seu futur a curt termini.

La festa gran de Laura Garriga

Ivette Nadal Canta Riba i Sisa al Teatre Auditori de Granollers

El Cor Jove canta la Missa Solemne de Santa Cecília de Gounod

Maria Castell presenta ‘Solstici’ per primer cop a Granollers

L’Orquestra de Cambra i la Big Band s’alien per recordar Ruera

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

[AMPLIACIÓ] Mor un motorista veí de la Garriga en un accident de trànsit a Llerona

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

La nova era de Can Moreno arriba al Mercat de Sant Carles

Els Mossos detenen un noi de 18 anys per agredir un home al polígon del Ramassar de Granollers

Mor a 70 anys Marc Ricart, conegut carnisser del Mercat de Sant Carles de Granollers

La Porxada de Granollers acollirà la ballada de Gitanes més multitudinària

Dol a l’Ametlla per la mort d’un jove de 30 anys veí del poble

El públic salva Gerard, de Mollet, de l’expulsió a ‘Eufòria’ de 3Cat

Les Gitanes de Cardedeu es traslladen a una plaça més gran