La festa gran de Laura Garriga

El teatre El Patronat de la Garriga es va vestir de gala, literalment, per acollir la presentació del primer EP de Laura Garriga, Parla’m de tu (2023). En un lateral de l’escenari, darrere de les coristes, hi havia una taula parada com si s’hi hagués de celebrar una revetlla. A sobre seu, una garlanda de banderoles confirmava que efectivament allò era una festa. La posada de llarg d’una obra que perfila la cantant garriguenca com un nou valor a l’alça dins de l’escena musical vallesana. Garriga jugava a casa i ho va saber aprofitar a l’hora de defensar un cançoner propi que beu del soul de tota la vida i de les formes més orgàniques i anyenques del rock. També a l’hora d’amanir el repertori amb tot un arsenal de versions que d’alguna manera van explicar qui és i d’on ve la vocalista. Defensa de la llenguaVa començar tota sola al piano, amb una lectura intimista de Your Song, el clàssic d’Elton John, abans d’irrompre tota la banda –deu músics en total, destacant la presència del guitarrista Carles Riba– amb l’aclaparador ritme funk de “La meva”. A mitja cançó, mentre feia una aferrissada defensa de la llengua catalana en clau de rap, va rebre una sonora ovació del públic. Semblava un dels moments climàtics del concert, però només era el principi. Amb una veu profunda i serena, sensual en ocasions i poderosa en tot moment, va enfilar el “Dancing in the Moonlight” de Boffalongo –recuperat en ple segle XXI per Toploader– com si fos un himne d’estadi de Tina Turner, i va acabar de posar la platea de potes enlaire amb “Ain’t No Mountain High Enough” de Marvin Gaye i Tammy Terrell. Un dels grans duets vocals de la història de la música pop, cantat a una sola veu –fins ara només Diana Ross s’hi havia atrevit–. De seguida s’ha dit. Paisatges introspectiuVa tornar al cançoner propi amb els paisatges introspectius de “Parla’m de tu”. Va citar a Aretha Franlkin –“(You Make Me Feel Like) A Natural Woman”– i Nina Simone –“Feeling Good”–. Va rebaixar revolucions amb la crepuscular balada d’estètica fifties “Ara que te’n vas”. I va fer ballar el respectable amb “No”, un dinàmic rock’n’roll amb missatge feminista, preàmbul de la joia de la corona del repertori, “Abans que tot es trenqui”, tota una perla country rock evocadora de registres com el dels enyorats Bars. Es va acomiadar amb “Que tinguem sort”, el clàssic de Lluís Llach, que va despatxar com si es tractés d’un vell espiritual afroamericà, amb tot el respectable novament dempeus i Laura Garriga presumint d’una fortalesa escènica tan sòlida com es preveu el seu futur a curt termini.

La festa gran de Laura Garriga

Ivette Nadal Canta Riba i Sisa al Teatre Auditori de Granollers

El Cor Jove canta la Missa Solemne de Santa Cecília de Gounod

Maria Castell presenta ‘Solstici’ per primer cop a Granollers

L’Orquestra de Cambra i la Big Band s’alien per recordar Ruera

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

L'aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Mor a 79 anys Mario Valls, últim pastisser de la família de Can Mario de la Garriga

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Menú complet per la 14a Fira de la Botifarra de la Garriga

Suspès el judici pel crim del club de tir de Bellulla, a Canovelles

Veïns de la Font Verda, a Granollers, volen un calendari definit per a la reactivació de les rampes mecàniques que no funcionen

El sindicat d’habitatge de Cardedeu vol evitar un nou desnonament