L’Orquestra de Cambra i la Big Band de Granollers es fusionaran aquest diumenge en un concert al Teatre Auditori per recordar el mestre Josep Maria Ruera en el 125è aniversari del seu naixement. Serà una actuació especial en què el públic podrà gaudir de la sonoritat més clàssica del músic granollerí, amb la interpretació del quartet ‘Ambients’, del 1929, i de la faceta com a compositor de música lleugera amb ‘Ambientes exóticos, dels anys 50′. A aquestes peces s’hi afegir les dues de nova creació que han fet Martí Ventura i Joan Vidal, inspirades en les seves sardanes.
El concert començarà amb l’Orquestra de Cambra de Granollers sola a l’escenari per interpretar ‘Ambients’, per continuar amb la secció de violins de la Big Band per interpretar els cinc temes d’’Ambientes exóticos’. Són “Leyenda china”, “Danza de los espíritus”, “Swing en las pirámides” i “Navegando por los mares del sur”. La cinquena és “El viejo carillón”. Ventura explica que les partitures que hi havia eren una fotocòpia de l’original, i que en faltaven. “Només hi havia tres particel·les, i al principi vaig dir que era impossible fer-la, però al final va fer uns arranjaments per orquestra de corda sola.”
El concert acabarà amb les dues formacions a l’escenari per interpretar les sardanes arranjades. També hi participaran 15 alumnes del Conservatori de Granollers, que se sumaran a la vintena de música de l’Orquestra de Cambra.
Ventura s’ha encarregat de fer un arranjament de la sardana ‘Esplai’, que ha batejat amb el nom d’’Ambient d’esplai’, fent referència també als ‘Ambientes exóticos’. “És una sardana passada pel camp del jazz”, destaca Ventura, que és el director de la Big Band de Granollers.
Joan Vidal, per la seva banda, ha fet una versió de ‘Tocs de festa’ que ha anomenat ‘Retocs de festa’. El bateria de Granollers ja n’havia fet una versió fa 10 anys que van interpretar l’Orquestra de Cambra de Granollers i un sextet de jazz al mateix Teatre Auditori. Ara, l’ha tornat a escollir per homenatjar Ruera perquè és una peça que coneix molt. “Quan estudiava piano al Conservatori ja la tocava, és una peça que sempre he tingut molt present”, explica Vidal. “És una sardana molt dinàmica, amb diferents ritmes i harmonies, que es presta a fer-ne una versió més lliure seguint la mateixa forma”, afegeix. Aquesta versió lliure s’allarga fins als 10 minuts, en lloc dels 5 de la peça original.
{{ comment.text }}