Des d’aquesta entitat, ara fa 65 anys, es va projectar la primera pel·lícula, Hamlet, i avui dia, de la mà del Cineclub de la mateixa associació, el cinema està garantit amb sessions setmanals al centre de la ciutat i amb altres cicles i iniciatives com els Dimarts Singulars, el Petit Cineclub o el Cinemafreshhh.
Les sessions del Cineclub, que al llarg dels anys han anat creant un públic molt fidel, tenen com a escenari el Centre Cultural des de l’any 1981. Els films de l’AC s’anaven alternant amb els que organitzava aleshores el mateix Cercle Cultural, que era de La Caixa. “Com a molt, se’n projectava un cada 15 dies”, expliquen Martí Pujadas i Lambert Botey, membres de la junta del Cineclub. La primera pel·lícula que van passar va ser La batalla de Argel.
Però en el moment en què l’Ajuntament es va quedar el Centre Cultural, l’equipament va deixar d’organitzar les seves pròpies activitats. “Se’ns van obrir més possibilitats i vam engegar més seriosament”. En la seva revifalla també hi va tenir a veure el tancament dels diferents cinemes comercials que funcionaven al centre de la ciutat. “Ens hem hagut d’anar adaptant a cada moment. Quan hi havia més sales fèiem més pel·lícules d’autor i molt poques de comercials”, comenta Pujadas. Ara, sense cap cinema al centre, fan programacions més variades, amb alguns films més independents que altres. “Tant hi ha pel·lícules que no s’han vist al cinema com que sí, però sempre en versió original”.
La consolidació del cicle del Cineclub de l’AC, amb dues sessions divendres a les 7 de la tarda i a les 10 del vespre, i diumenge a les 7 de la tarda, ha estat tan notable que en els darrers cinc anys, segons Pujadas, el públic ha crescut entre un 10% i un 15%. “El primer gran creixement va arribar al principi de la crisi, entre el 2008 i el 2009. Potser la gent va deixar de fer altres coses, no anava tant a Barcelona i es va decantar per opcions més econòmiques i més a prop de casa”. Des de llavors, el nombre d’espectadors ha anat creixent, i la mitjana no ha baixat mai, sempre s’ha mantingut o ha pujat.
El 2014, amb totes les sessions fetes al llarg de l’any, hi va haver 12.000 assistents. Aquest 2015 ja superen els 10.000. “Si continuem amb aquest ritme, superarem la xifra de l’any anterior sense problemes”, asseguren Botey i Pujadas. En les sessions de cap de setmana la mitjana d’espectadors és de 270. “En cada una de les sessions sempre tenim uns espectadors fixos, amb petites variacions. Divendres a la tarda potser ve gent de més edat, mentre que diumenge és la sessió amb més públic, i molt de la comarca”.
Al costat de la programació de la temporada habitual del Cineclub han nascut altres iniciatives que amplien i completen una oferta de cara a altres públics i altres èpoques de l’any. El maig de 2012 es va projectar Chico y Rita, com a activitat paral·lela al Festival de Jazz, i Pina, dins el Dia Mundial de la Dansa. Així van començar els Dimarts Singulars, que, segons Botey, ofereixen la possibilitat de veure documentals fora del circuit comercial, films més durs o clàssics com Stromboli, que es va projectar fa pocs dies”. Les projeccions es completen amb una presentació i un fòrum. “A més, en aquests casos aprofitem i obrim la iniciativa a altres entitats com Amnistia Internacional, La Magrana…”.
D’altra banda, aquest és el segon any que funciona el Petit Cineclub amb projeccions un cop al mes els diumenges a les 5 de la tarda, doblades al català. “Aquest és el que ens costa més en termes de públic. A les sales comercials ja en fan molt, i trobar un equilibri és complicat”, considera Pujadas.
El que sí que ha aconseguit consolidar-se amb tres edicions és el Cinemafreshhh!, que organitzen cada juliol al parc Torras Villà en col·laboració amb Fantàstik Granollers. “És un projecte consolidadíssim. S’ha convertit en un punt de trobada per a la gent jove abans de marxar de vacances”, opina Botey. Pujadas també creu que hi té molt a veure el lloc i que la gent també té ganes de fer coses entre setmana. “En algunes sessions hem tingut molta gent, en altres força, però mai poca”.
A aquestes iniciatives de difusió del cinema se n’hi sumen d’altres amb l’objectiu d’incentivar la creació. És el cas de la beca Vist per…, que ja porta dues edicions i ja és a punt de convocar la tercera.
Totes aquestes iniciatives han ajudat a configurar una trajectòria que li ha valgut al Cineclub més d’un reconeixement. De quatre convocatòries del premi al millor Cineclub, se n’han emportat dues, en les dues ocasions en què s’hi ha pogut presentar. “Els cineclubs són molt heterogenis. Semblants al nostre, hi ha Vic, Vilafranca, Diòptria… Nosaltres som els que fem més activitats i tenim més espectadors. I dels que tenen un percentatge menor de finançament públic, depenem de pocs diners”, afirma Pujadas. El finançament que rep de l’Ajuntament, que els cedeix l’espai, no arriba al 10%. Gran part dels diners procedeixen de les quotes dels socis i de la venda d’entrades.
Tot plegat fa que els responsables del Cineclub vegin el futur amb il·lusió i amb ganes de continuar cobrint un espai important que la ciutat necessita. “Tampoc pretenem ser els reis del mambo, però sí que és veritat que els projectes que anem engegant funcionen o van creixent”.
