Un any i mig després de la seva mort, Olga Pey encara es manté en el record de molta gent que la va conèixer i que va compartir algun moment de la seva vida amb ella. Aquest record encara es farà més present aquest dimecres al Teatre Auditori de Granollers, en l’acte d’homenatge que li han preparat una colla d’actors del seu grup de teatre, Acte Quatre, i els directors que va tenir, sota la coordinació de Frederic Roda.
Amb el títol “La Pey. Una vida a l’escenari”, es recordarà especialment el seu vessant com a actriu, amb diferents propostes, com un muntatge videogràfic que recull moments de la vintena d’obres que va fer amb Acte Quatre. “L’Olga hi apareix com a eix central, i es podrà descobrir una Olga molt picarona”, ha explicat Roda.
El mestre de cerimònies serà Josep Maria Lacorte, company seu a Acte Quatre, però també hi intervindran els directors que va tenir, començant per Esteve Banús, que va dirigir el grup 20 anys, i continuant amb Txell Roda, com a directora de tres obres, i Pilar Pla, que va dirigir les cinc últimes. Precisament, hi haurà un record especial per l’última obra de teatre que va fer Les noies del calendari, amb un component social i solidari molt important, i que es va acompanyar d’un calendari de fotografies fetes per Jordi Ribó, o el sopar que van fer pels 25 anys. L’acte, en què no hi faltarà una cançó que li agradava molt a l’Olga, Begin the Beguine, acabarà amb una sorpresa visual final.
La comissió que s’ha encarregat de preparar l’homenatge tenia ganes, des del mateix moment que va acabar la cerimònia de comiat, el 2 de novembre de 2021, de fer alguna cosa més per ella, per la Pey, tal com l’anomena Roda. “La seva gran dedicació a la cultura i al teatre, al marge de la seva activitat social, la fan mereixedora d’un gran reconeixement públic.”
Tot i que Roda no la va dirigir mai, sí que hi va tenir molta relació i va esdevenir una espècie de consultor per a ella. “Recordo que em va venir a veure quan necessitava un director per la companyia, i jo li vaig recomanar la Txell, i quan ella va plegar, li vaig proposar la Pilar.” Sí que va treballar amb ella amb algun muntatge que es van fer al Teatre Auditori de Granollers, i que va implicar tots els grups de teatre amateur de la ciutat. com Granollers, crònica d’una ciutat.
Roda, home de teatre, afirma que quan Olga Pey sortia a l’escenari mostrava una barreja d’elegància i força. “Era una dona amb una gestualitat molt elegant, amb una gran dicció, es pot dir que era una gran dama del teatre.” El director granollerí considera que qualsevol paper que interpretava, el feia bé. “No era necessari que fes de protagonista, quan sortia escombrant, tenia la mateixa força escènica”. Per això, la considera “una de les grans actrius que ha tingut el teatre no professional de Granollers”.
El que sí que va tenir l’oportunitat de dirigir-la uns quants anys va ser Esteve Banús. De fet, ja es van conèixer abans d’Acte Quatre, quan als anys 80, i en el marc de l’escola Vedruna, van muntar un grup de teatre que representava els Pastorets, i que va ser la gènesi de la nova companyia. Tots aquests anys de coneixença li permeten dir que l’Olga era una dona que podia fer el que ella volgués, ja fos un paper de picarona, dramàtic o de comèdia.
“Tenia una dicció perfecta, una veu potent, sabia moure’s per l’escenari, tenia un moviment de mans elegant, i omplia del tot l’escenari. Era una dama de l’escena.” A més, remarca que el seu caràcter encoratjador, i la seva disposició a animar i ajudar tothom. “Era una persona extraordinària, i per allà on passava deixava petjada.” De les dues èpoques que va coincidir amb ella, recorda dos moments estel·lars: quan un equip de TVE va anar a gravar els Pastorets de l’Escola Vedruna, i el seu pas per Acte Quatre, que la va convertir en tot un referent.
En el grup de l’escola Vedruna també hi havia Jaume Vilardell i Núria Parés, amb els qual van fundar posteriorment Acte Quatre, el 1991. Parés la considera un referent, com a família, com a germana. “Ho ha sigut tot per a mi, en les obres ens complementàvem del tot, i quan començàvem a riure no podíem parar.” La seva feina com a actriu la qualifica de molt i molt bona. “A més, no tenia mai un no per a ningú. I quan es trobava malament, s’estirava a terra i es tornava a aixecar, tenia molta força.”
Jaume Vilardell, que en al grup ha fet una mica de tot, sobretot de productor i mànager, recorda quan a vegades feien dues actuacions el mateix cap de setmana. “Un cop vam actuar un dissabte a la nit a Tàrrega, i l’endemà a les 11 del matí ja actuàvem a Sarrià, vam arribar a fer moltes bestieses.” De cada obra acostumaven a fer unes 20 o 30 funcions.
El 2001, es van incorporar al grup Sara Martínez i Josep Maria Lacorte. “Era una actriu i una persona imparable”, afirma Martínez. “A mi em va donar una gran empenta, jo soc més aviat tímida, i ella era l’encarregada de fer-me fer coses que potser no hauria fet mai, i no només pel que fa a les obres de teatre.”
Martínez es refereix a fer un programa a COM Ràdio de novel·les radiofòniques, o a explicar contes per les biblioteques. Per a Lacorte, que tenia ja una trajectòria en diferents grups de teatre, l’arribada a Acte Quatre, amb la figura d’Olga Pey al capdavant, va significar trobar-se “amb un grup totalment equilibrat, que sabia trobar el sentit de la convivència, i això era només mèrit d’ella”.
{{ comment.text }}