Aquest dissabte, 660 anys després que l’infant Joan concedís a Granollers el privilegi d’emmurallar la vila, l’Ajuntament ha inaugurat oficialment els treballs de rehabilitat i posada en valor de la muralla medieval en un acte obert a la ciutadania. Ha estat un acte que ha comptat amb la participació de la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez. S’han fet parlaments a la plaça de l’Església, a tocar de l’Adoberia i, després, un recorregut guiat per l’àmbit de l’actuació. A més, durant el cap de setmana s’han fet visites guiades per grups que han exhaurit les places disponibles.
Els treballs de rehabilitació de la muralla medieval de Granollers i els seus corredossos han posat al descobert quatre trams de muralla que quedaven amagats sota la pintura i els arrebossats, a més d’altres elements patrimonials i arqueològics. És només un dels efectes d’aquesta rehabilitació, que ha durat nou mesos i que ha tingut un cost de 2,9 milions d’euros finançats totalment pels fons Next Generation. S’ha actuat en un perímetre de la muralla de 816 metres i s’ha intervingut en una superfície total de 3.391 metres quadrats.
Els quatre nous trams de muralla medieval, que ja s’intuïen, han aparegut un a l’edifici municipal de Can Puntes, i tres mes en finques privades, una al corredor de la Constància. En total sumen 45,85 metres lineals, que se sumen als 105 metres lineals que ja estaven al descobert. Uns i altres s’han netejat i restaurat dins aquest projecte gràcies, sobretot a la col·laboració dels veïns dels àmbits afectats, tal com va destacar la regidora d’Obres i Projectes, Gemma Giménez, en la presentació que es va fer dimecres al migdia a l’Adoberia.
En total, s’ha intervingut en 83 finques privades, i els trams de muralla rehabilitats, tant els que estaven a la vista com els que s’han descobert, estaven en 17 finques. En aquests trams, a totes les portes i finestres se’ls ha fet el mateix acabat per donar una imatge coherent a l’espai.
En l’àmbit arqueològic, al llarg dels treballs de rehabilitació de la muralla medieval també es van localitzar i conservar 16 espitlleres, algunes als carrers Sant Cristòfol i de la Constància, que se sumen a les 7 que tenien fins al moment, i es van identificar 22 bestorres, 15 de les quals documentades arqueològicament i 7 de suposades, segons va explicar la regidora.
Un altre dels elements intervinguts han estat els corredossos, amb la creació “d’una anella contínua que permet fer un recorregut a través dels materials que formen el paviment: el basalt negre que assenyala la muralla, el més terrós, que fa referència als corredossos, i el marbres blanc, que marca els portals”. A través de tots aquests materials s’explica la intervenció feta en 816 metres lineals. Amb el mateix paviment han intervingut el corredós de Santa Esperança, que ara s’obrirà als ciutadans, i que ha substituït la coberta de vidre per unes làmines de fusta.
L’altre element singular que forma part dels 816 metres lineals del perímetre intervingut és la torre rodona, a la plaça Maluquer i Salvador. “S’ha reconfigurat i recuperat la imatge original de la torre, recrescuda amb dues fileres més, i s’ha retirat el tancament de vidre i les tanques perquè l’espai respiri més”, va comentar la regidora.
Un altre punt clau de la rehabilitació ha estat la il·luminació patrimonial, amb una llum càlida, “clau per potenciar el conjunt”. S’ha substituït la lluminària i s’ha col·locat a la façana oposada a la muralla, mentre que s’han instal·lat projectors per il·luminar els paraments que ja existien i els que s’han recuperat, tant a la muralla com a la torre rodona. També s’ha millorat la proposta lumínica de l’Adoberia.
De la intervenció global, Giménez ressaltava que s’ha treballat sobre un element que és Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). “És significatiu i ha marcat la intervenció, que ha anat més enllà de l’arqueologia, la cultura i l’arquitectura”, va dir. A més, va destacar el treball excepcional per ser una obra complexa pel lloc, “un centre històric i un espai ple de vida”. L’altra singularitat és que, a diferència d’altres conjunts medievals on la muralla s’observa des de l’exterior, la fortificació de Granollers ofereix una experiència singular gràcies als corredossos, els antics camins de defensa que a la capital vallesana estan marcats per una línia marró al paviment.
Per a l’alcaldessa Alba Barnusell, la rehabilitació ha suposat una transformació de la ciutat, “canviant un espai públic tant de dia com de nit, que permet recuperar un part essencial de la nostra història i posar en valor el nostre llegat”. També espera que el projecte suposi una revitalització del centre històric, “una aposta per reforçar el comerç de la ciutat i posar en valor l’activitat cultural i turística per atraure visitants i gent que li agradi el patrimoni”. Barnusell considera que servirà per crear noves oportunitats econòmiques en un espai molt més atractiu.
Giménez va explicar que ja els havien entrat llicències d’obres per rehabilitar finques privades que fins ara estaven deshabitades. “És un element més que explica la importància d’aquest projecte”, va concloure.
Nova senyalitzacií o materials de difusió
Un cop enllestides les obres, és necessari una bona senyalització i difusió per fer-ho arribar a tothom i també per potenciar l’ús turístic de tot el recorregut. Amb aquest objectiu s’han instal·lat set plafons interpretatius i amb un QR que dona la possibilitat de fer una visita lliure. A més, s’han incorporat dues noves rutes audioguiades per conèixer la muralla i l’Adoberia, amb so ambient i narració quadrilingüe. Una altra visita guiada és “La pell de la vila”, de 45 minuts de durada per la muralla i l’Adoberia. En aquest centre es pot veure un nou audiovisual que recrea en 3D l’evolució del recinte emmurallat.
Entre les activitats educatives s’ha preparat la gimcana familiar “Un encàrrec reial. El joc de la muralla”, amb una durada de dues hores, i “El joc de la Bel: la Margarida”, un joc de la Xatic a través del mòbil, per conèixer l’Adoberia, el patrimoni preindustrial i la muralla. Aquests elements es complementen amb un material turístic format per díptics, un mapa, postals, un imant, un punt de llibre o bosses de caramels que reprodueixen els còdols. Són elements en paper que faciliten el coneixement de la proposta turística.
