La majoria de les 300 persones que omplien la sala eren també els protagonistes de les històries recollides, a través de fotografies i de textos, en el llibre De Sant Francesc a la Tarafa. Història del carrer Corró, publicat per Editorial Alpina. Les seves històries i la dels seus avantpassats són les que han anat configurant la pròpia història del carrer.
L’elaboració del llibre no ha estat fàcil. Més de dos anys i mig de feina, amb molts moments durs i complicats, han calgut per tirar endavant aquesta obra col·lectiva que ha tingut com a pares Glòria i Montserrat Medalla, Roser Soldevila i Arian Botey. Ells es van anar encarregant que la història del carrer anés prenent forma a partir de les històries dels veïns i dels seus avantpassats.
En la presentació, precisament, Glòria Medalla va remarcar que el llibre no hauria estat possible sense totes les persones que els han donat “fotografies, informació dels avis, de la gent que ja no hi viu… Sense tot això no hauria estat un llibre col·lectiu”. En el seu origen també hi va destacar el paper de l’escriptor Santi Montagud, que és qui va llançar la idea, i de Jordi Vila i Martí Nadal, “que han fer possible la materialització del llibre amb la seva ajuda tècnica i moral”. Al llibre s’hi reprodueixen unes 230 fotografies, però el DVD que l’acompanya en recull fins a 450.
Per a Montagud, encarregat de la presentació, va destacar que el llibre, amb 156 pàgines i mig quilo de pes, representa “una petita joia per a la ciutat”. Després d’un pròleg seu i d’una presentació feta pel mateix carrer, el llibre s’endinsa en la història de cada casa, de cada família, dels edificis singulars, dels jocs, i presenta diversos articles sobre els jocs al carrer, els records de l’Institut, del teatre, de l’Escola de Municipal de Música… “El resultat és un llibre entranyable, de records de la vida d’un carrer antic i viu, però que no cau en l’error d’un àlbum familiar. És un tresor de paper, és un abans i un després de les llambordes”, va afegir el presentador.
La regidora d’Educació, Pietat Sanjuán, va agrair a totes les persones implicades en el llibre la seva contribució “a fer més gran el patrimoni de la ciutat, perquè les pedres, sense la gent que les habita, no té ànima”. Segons ella, el recull de textos i fotografies representa un passeig per part de la memòria històrica de Granollers.
