L’escriptor Jordi Julià (Sant Celoni, 1972) és el guanyador del II Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana, que convoquen l’editorial Eumo i la Universitat de Vic (UVic-UCC). El seu treball ‘L’Odissea de Mercè Rodoreda’ és un estudi de l’obra inacabada de Rodoreda ‘Món d’Ulisses’, en què l’escriptora reinterpretava l’epopeia homèrica des d’una mirada de dona. D’aquesta manera, Julià posa llum a la faceta més desconeguda de Rodoreda, la de poeta, i analitza la qualitat artística i profunditat de pensament dels seus escrits, que reflexionen sobre la condició humana, la maldat, l’absurd o el dolor. El premi està dotat amb 5.000 euros i l’obra guanyadora arribarà a les llibreries el 20 de juny.
Enguany s’hi van presentar 20 originals, la meitat que en la primera edició, segons ha detallat la directora de l’editorial Gemma Redortra en el senzill acte d’anunci del premi celebrat aquest dimecres als jardins de l’IEC, amb la presència també del rector de la Uvic, Josep-Eladi Baños.
Julià, que ja havia publicat altres treballs sobre la creació poètica de Rodoreda, una de les autores catalanes més estimades pel gran públic, analitza i subratlla les qualitats literària, formal i simbòlica de l’obra inacabada ‘Món d’Ulisses’, escrita durant l’exili a París a finals dels anys 40 i principis dels 50.
L”Odissea’, més enllà d’Ulisses
Amb rigor acadèmic però amb un to divulgatiu, Jordi Julià dona les claus per entendre l’escriptura dels poemes i la connexió de Rodoreda amb l’’Odissea’ d’Homer, feta des d’un punt de vista innovador respecte a les recreacions d’altres poetes. En contraposició amb les reformulacions més habituals, en què la mirada es fixava en l’heroi, Ulisses, Rodoreda dona veu als personatges homèrics més silenciats, per brindar protagonisme a l’alteritat, la marginalitat i l’oblidat. A través de les dones o de persones anònimes, l’autora trasllada els símbols i la mitologia de l’Odissea per llegir la contemporaneïtat i per reflexionar sobre l’atzar, el mal i el sofriment inherents a la condició humana i, en especial, a la condició de la dona.
“Un dels millors llibres de poesia catalana de l’exili”
L’assaig de Jordi Julià posa de relleu la qualitat “formal, temàtica i simbòlica” de la poesia de Rodoreda (cosa que ja havia fet en un assaig anterior) i dona fe de la consideració de ‘Món d’Ulisses’ com “un dels millors llibres de poesia catalana escrits durant l’exili”, tal i com ha manifestat en declaracions a l’ACN. Part de la seva feina ha estat la de rescatar alguns d’aquests poemes doncs eren inèdits o poc divulgats.
Julià creu que Rodoreda va veure en els personatges de l’Odissea -més enllà de la figura d’Ulisses- un pòsit de veritat humana, i la possibilitat que acabin reflectint inquietuds semblants a l’època que ella vivia. I remarca com dona veu a una sèrie de personatges secundaris, marginals en l’obra d’Homer, sobretot femenins.
El jurat, constituït per Joaquim Albareda, Pilar Godayol, Francesc Codina, Cristina Junyent, Marina Subirats i Blanca Llum Vidal, en destaca el valor formal i la capacitat de posar a l’abast dels lectors un tema especialitzat i poc conegut com és “la recreació poètica de Rodoreda d’una obra fundacional de la cultura occidental”.
L’autor, al seu torn, diu que l’obra va destinada tant al lector de poesia de Rodoreda, com a l’amant de la seva literatura en general, per les reflexions que conté sobre la condició humana i les circumstàncies que va viure l’escriptora a mitjan segle XX a París.
“Enaltir” la seva qualitat poètica
A més, l’autor creu que assajos com el seu “ajuden a enaltir” la qualitat de la poesia de Rodoreda, el gènere més desconegut de l’escriptora catalana. “La seva poesia és molt important, es troba entre les grans poetesses catalanes del segle XX, dins del cànon de la poesia catalana contemporània”, assegura.
Jordi Julià (Sant Celoni, 1972) és poeta, assagista i doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UAB, on imparteix aquestes matèries. S’ha especialitzat en l’estudi de la crítica i la literatura contemporànies, ha escrit sobre l’obra de Màrius Torres i Gabriel Ferrater i darrerament ha dedicat volums d’estudi a la identitat lírica i a la poesia de l’exili de 1939. Els seus assaigs han rebut guardons nacionals i internacionals. A Eumo ja va publicar ‘L’abrupta llengua. Mercè Rodoreda, una poeta a l’exili’ (2013).
{{ comment.text }}