Figuració poètica de l’exili republicà de 1939. Aquest nou treball assagístic de Julià, premiat amb 4.500 euros, tracta sobre la poesia escrita lluny de la península Ibèrica durant bona part del segle XX a causa de l’exili. Aquesta és la segona edició d’aquest premi convocat pel Consorci del Museu Memorial de l’Exili amb la col·laboració de la càtedra Walter Benjamin. L’obra es publicarà en una col·lecció d’assaig de la Càtedra Walter Benjamin, Memòria i Exili.
Segons el jurat, el treball de Julià és “un assaig que tracta la qüestió de la producció poètica a l’exili des d’una perspectiva interdisciplinària i amb els paràmetres de la literatura comparada”. Els membres del jurat consideren que el text “destaca a bastament per la seva erudició i per l’aparell crític que el sustenta. Aquesta combinació fructífera de teoria i coneixement erudit es fa ben palesa en la manera com l’autor és capaç de teixir vincles i connexions diverses entre les obres literàries escrites en el context de l’exili republicà i obres d’autors que van experimentar altres situacions d’exili en el mateixa segle XX o en altres períodes històrics”. El jurat estava format per Francesc Abad (artista visual), Xavier Antich (Universitat de Girona), Pilar Parcerisas (comissària d’exposicions i crítica d’art), Àngel Quintana (Universitat de Girona) i Jörg Zimmer (Universitat de Girona).
Segons l’autor, aquest assaig constitueix un intent per comprendre com els expatriats van saber formular literàriament, gràcies a l’adopció i l’actualització de procediments i imatges tradicionals, i a la creació de nous recursos, una de les situacions humanes més antigues i, alhora, un lloc comú de la història de les idees i de la cultura, com és l’exili. “Aquest plantejament global que vol reflexionar sobre l’exili contemporani manté una voluntat teòrica i comparatista sostinguda de la primera a l’última pàgina, perquè en darrer terme pretén identificar, categoritzar, ordenar i definir diferents aspectes constants entre les produccions literàries dels expatriats d’aquest període, i relacionar-los amb altres textos anteriors, de la pròpia tradició o d’altres”. L’autor no oblida, però, donar una perspectiva eminentment analítica i tematològica en alguns capítols, ja que també estudia alguns dels motius que els expatriats catalans van utilitzar per construir els seus versos i expressar literàriament el sentiment de despossessió i nostàlgia.
{{ comment.text }}